Les calaixeres

Les calaixeres

De Joan Amades i Gelats en coneixem principalment els articles i sobretot els llibres que com a etnòleg i folklorista redactà en vida entre els anys 1918 i 1959 sobre cultura popular, els estudis inèdits o reedicions, que la seva cunyada Consol Mallofré va anar publicant fins l’any 1995 i, des de llavors i fins l’actualitat, entre altres, les obres que l’Associació Cultural Joan Amades ha tingut cura de divulgar precisament dins la col·lecció:  Biblioteca Joan Amades, llegat Consol Mallofré que, en homenatge mutu, porta els respectius noms i cognoms del folklorista i la seva ajudant.

Les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades

En el fons documental però de l’Arxiu Joan Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (DGCPAAC) que, fins fa poc, era conegut com a Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, sota les sigles llavors de: CPCPTC,  hi ha dipositats un recull molt valuós  sobre producció gràfica que l’estudiós va preservar com patrimoni cultural i, a la vegada, va utilitzar sovint per poder il·lustrar  en gran mesura els treballs de folklore  que redactava.

Són uns 13.000 fulls de paper de caràcter efímer, la major part dels quals es trobem degudament catalogats i conservats en les calaixeres de la Direcció General del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb una temàtica diversa,  com ara: Auques, Escales de la Vida,  Fulls de Rengle de Processons o Soldats, Gravats, Jocs, Goigs, Nadales, Ombres Xineses, Participacions, Romanços, Retallables, Teatres  de Paper i, entre d’altres documents, Ventalls la datació de tots plegats oscil·la entre els segles XVII al XX.

Mostres de la presència de la imatgeria popular en els llibres de l’Amades gairebé en trobaríem en totes les obres que va arribar a publicar. Els 5 volums del Costumari Català, El cicle de l’any n’és visualment un considerable exemple com també altres obres emblemàtiques de gran format i edició acurada que va escriure l’autor en companyia de dos col·leccionistes gràfics Josep Colomines i de Pau Vila, com són: Les Auques, (1931), Els Soldats i altres papers de rengles (1933 – 1936) o, per citar-ne més, Els Goigs (1946 – 1948).

I és que en la divulgació del conjunt de plecs solts, passavolants, estampes, cromos o altres documents efímers de paper en general, a casa nostra ha resultat cabdal la contribució que va fer Joan Amades com a conservador i estudiós fins al punt d’esdevenir aquest,  en la matèria, un autèntic especialista del que, de forma popular, es coneix com a Literatura de Canya i Cordill que, en la seva descripció, són tota aquesta mena de fulls impresos, els quals eren penjats en fils matussers aguantats per canyes esberlades, igual com si es tractés de roba estesa, que fins abans de la Guerra Civil (1936 – 1939) es venien a peu de places i carrers. Sens dubte, era una escriptura amb més dibuix que lletra impresa efectuada amb tècniques d’impremta modesta, la qual resultava propera a la gent amb pocs estudis i recursos econòmics que, gràcies en gran part al suport de les il·lustracions, els resultava visualment d’utilitat per aprendre coses, memoritzar-les o senzillament per jugar.

Ara bé, en l’actualitat, però, en l’Àrea del Servei de Recerca i Documentació de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals es van portant a terme un sistemàtic i laboriós  treball d’escaneig de tota la col·lecció gràfica del  fons de l’Arxiu Joan Amades de cara a una definitiva conservació, consulta i divulgació del recull de documents d’imatgeria com a una rica mostra d’expressió de cultura popular.