La processó de Sant Bartomeu (sardana)
Antoni Català i Vidal
Avui, al CLÀSSICS DE COBLA parlem d’Antoni Català I Vidal.
Nat a Sitges, el 21 de novembre de 1891, rebé les primers nocions musicals del seu pare, Esteve tota una personalitat musical de l’època a la capital del Garraf.
Als sis anys, ingressà a l’Escolania de Montserrat, on estudià orgue, harmonia, contrapunt i fuga. Quan tornà a Sitges continuà l’activitat musical, combinant-la amb estudis a Barcelona, amb els mestres Enric Morera i Carles Pellicer.
L’any 1911 es traslladà definitivament a la Ciutat Comtal quan li oferiren el càrrec de mestre de capella i d’organista del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia. Acompanyà sessions de cinema mut amb l’harmònium, donà classes de música a les Escoles Gratuïtes de Pompeia, fundà l’Orfeó Pompeia i, més endavant, la Coral Barcelona.
Acabada la Guerra Civil, el 1940, ocupà la càtedra de conjunt vocal i instrumentació al Conservatori Municipal de Barcelona, fins a jubilar-s’hi. Des del 1945 també s’encarregà de la crítica musical al Diario de Barcelona. Al llarg de la seva vida compongué molta música religiosa, però també fou autor de música simfònica, de cambra, teatral, cinematogràfica, lied, etc. Antoni Català va morir a Barcelona, el 13 de gener de 1978.
Però, sens dubte que la composició que li ha donat més anomenada és la sardana La processó de Sant Bartomeu, escrita l’any 1920, i amb la que guanyà el primer premi en el Concurs de Girona d’aquell any. Concebuda com una recreació de la Festa Major de Sitges, ben aviat es convertí en un símbol popular de la vila. En l’actualitat, per Sant Bartomeu, el 24 d’agost, és repertori obligat de les cobles I bandes que animen la festa sitgetana.
L’any 1925, La Processó de Sant Bartomeu va ser estrenada per la Banda Municipal de Barcelona, dirigida pel mestre Joan Lamote de Grignon, i segons diuen les cròniques, fou tant l’èxit que calgué repetir-la tres vegades.
La versió que us convidem a escoltar avui és la que enregistrà l’any 2003 la Cobla de Cambra de Catalunya sota la direcció de Xavier Pagès.
