Carta a l’invisible amic
Benvolgut,
Encara no me’n sé avenir, mai m’hagués imaginat però que, tu, a hores d’ara (introduït, diguem… fa poc entre nosaltres en els rituals festius dels Nadals) t’estiguem anant deixant, poc a poc tots plegats, en un racó a banda.
I és que; bona persona! se’m fa difícil recordar amb exactitud quan vas arribar. Tinc molt clar, que… sempre, sempre, no hi has estat per aquestes contrades, perquè, fixa’t bé! quan jo era petitó, per enlloc vaig sentir algú o altre que t’anomenés de forma efusiva: – Fem l’amic invisible, fem l’amic invisible! (tal vegada com si ens haguéssim begut l’enteniment)
En canvi, sí que d’uns anys cap aquí ho anava sentint de forma més persistent, potser, a través de l’escola dels fills o, també, probablement, a partir dels sopars d’empresa d’amistats conegudes, fins, arribar a casa i, gustosament, t’acollirem en aquestes dates assenyalades igual com ho fem amb: Lo Tió, Lo Caganer, L’Home dels Nassos o aquest nou barbes global infiltrat de… Lo Papa Noel!
Exposat això, amic; ningú millor que tu sap com funciona l’activitat. Eh, que sí? Recordes? Es tracta de portar embolicat un regalet fet o comprat i, en un moment indicat de la trobada del grup, tots plegats, en ordre, anem obrin els paquetets davant la mirada dels presents sense saber ben bé qui hi ha estat l’emissor. Ah, és sorpresa!
A casa (ja ho vaig explicar en una altra ocasió) l’escenificació la fem la nit de Cap d’Any amb un grupet de parelles que ens trobem per sopar i, després de les campanades i els petonets de rigor, desemboliquem els regals. Ei, ja ho saps! Sempre acaba sortint un “gerro” que fa més nosa que servei, però…, en canvi, enguany, estimat amic, et faig saber que t’hem fet el salt i, per aquest motiu, et demano públicament, que ens perdonis.
Noi, no et sabria dir ben bé què ens ha passat. Potser ha estat cosa de la crisi, el cert és que ens hem afegit a l’emergent modalitat del “Pongo”. Ja ho coneixes, la variant en la qual et treus de casa un horripilant objecte i… l’encolomes, sense parar a pensar les conseqüències derivades de l’acte. Esfereïdor ha estat el resultat. Oh, hi ha cada “Pongo” pel món! De riure, et faig saber que vàrem riure però et confesso que l’escultura que, a canvi, em va tocar ja no va entrar a casa. De la por que feia va anar directament al contenidor. Per poc que pugui, bon amic, l’any que bé ens tornarem a veure!
Una abraçada ben forta… i fins a la propera!
