Anar de parranda
La redacció del Fes ta festa és una olla de grills. Vull dir que malgrat sembli que tot flueix amb un ordre determinat i de manera natural, no és així. El proces de creació del programa és de tot menys un procés ordenat. I és curios per que sempre surten coses i afirmacions repetitives. Com “estic petat”, “això no ho lligarem” una molt recurrent quan anem passats de temps, que és quasi sempre es aquella de “això ho ajusto treient uns curts I uns llargs” I si, si així s’ajusten els temps del programa a 56 minuts clavats. Una de les c preferides del nostre director, el sr. Ventura, és aquella que diu sovint de “sou uns parranderos” o quan marxem de gravar el programa i ens pregunta si anem de parranda, com si no tinguessim res més a fer en Ramon Vinyals i jo per no parlar del senyor Aguilar que l’home ja te una edat i no estar per brocs.
La cosa està clara en Ventura com la majoria dels mortals te interioritzada l’expressió “anar de parranda” i forma part del seves expressions col·loquials. Ell l’usa per indicar-nos que som uns tabalots, divertits o que ens agrada la festa, cosa que es ben veritat. Però desconeix que vol dir realment i també la seva procedència. Cal observar que les frases fetes, els modismes i les paremies son expressions prenyades de contingut i que més enllà del sentit i del que vol significar ens traslladen a moments concrets de la historia el que les converteix d’una riquesa excepcional com ja hem pogut comprovar en la secció del Victor Pàmies dites i refranys.
El cas es que segons el director d’aquest programa som uns “parranderos” i “anem de parranda”. Sobre aquesta expressió Joan Amades al llibre Paraules i Modismes de la Biblioteca de Tradicions Populars ens explica que fa referencia a anar de boira, intervenir en dones de món, Ventura la cosa s’ens complica. Continuem, el folklorista ens apunta que la parranda era un ampla farbalà de color grisenc i indefinit que s’obligava a portar a les dones bordelleres. Ventura ara la cosa ja està clara.
El mateix Amades fa l’equivalència de l’expressió “anar de Parranda” amb l’expressió castellana “ir de picos pardos” que te un origen i significat similars. Els “picos pardos” eren els becs de color marronós que Carles III va obligar a dur a les faldilles de les dones que exercien la prostitució per tal de distingir-se i facilitar als homes que no caiguessin en equivocacions, a l’hora que es pretenía avergonyir-les publicament. Ves a saber si el Gustau Moles no en te de parrandes i picos pardos a l’etnologic.
Doncs ara ja ho sabem, Ventura compte amb anar de parranda.
