Cants de Mallorca (sardana)
Francesc Pujol i Pons
Figura cabdal de la música catalana de la primera meitat del Segle XX, Francesc Pujol va ser un dels compositors, directors i musicòlegs més influents del país. Va néixer a Barcelona el 15 de maig de 1878.
Format al Conservatori Superior del Liceu, ingressà amb 19 anys a l’Orfeó Català, entitat on romangué quaranta set anys, essent-ne consecutivament, cantaire, bibliotecari-arxiver, mestre auxiliar, sotsdirector i assolint-ne la direcció titular l’any 1941, a la mort de Lluís Millet. A més d’aquesta dedicació quasi vital a l’Orfeó, Pujol va ser també membre de l’Institut Espanyol de Musicologia, director de l’Orquestra de l’Associació d’Amics de la Música, director del Cançoner Popular de Catalunya, autor del Diccionari de la Dansa en col·laboració amb Joan Amades, director de la Capella de Música de Sant Felip Neri, administrador del Palau de la Música Catalana durant trenta cinc anys i fundador de la Lliga Sardanista de Catalunya. Cal remarcar molt especialment, la seva labor com a musicòleg, importantíssima en totes les branques que cultivà.
Compongué diverses obres de cambra, per a cor, per a orquestra simfònica, per a cobla i cançons en col·laboració amb els millors poetes del moment. Algunes obres foren premiades a concursos rellevants de l’època, com els premis Eusebi Patxot o les Festes de la Música Catalana. En la vessant de cobla, destaca la instrumentació de diversos ballets populars, la re-instrumentació de moltes sardanes de Pep Ventura, la composició de glosses i d’una quarantena de sardanes. Malgrat avui en dia, la seva producció resta força oblidada, Pujol va ser un dels compositors més interpretats durant la primera meitat del segle XX.
Francesc Pujol i Pons moria a Barcelona la vigília de Nadal de 1945.
La sardana que us convidem a escoltar en el CLÀSSICS DE COBLA porta per títol “Cants de Mallorca”. Es tracta d’una composició que com el seu nom indica, glosa temes popular illencs. Als curts després d’una breu introducció del metall, el flabiol exposa el primer dels temes que es torna a sentir al final dels curts re-exposat pel tutti de la cobla. Als llargs canvia absolutament el clima per presentar una melodia dolça i inspirada exposada per la tenora i en duo amb el tible després. El contracant repetitiu del fiscorn i el coixí de les trompetes amb sordina creen un clima íntim d’una gran bellesa. Un clima que trenca suaument el flabiol amb l’exposició del tercer tema popular que repetirà el tible i que a poc a poc ens anirà conduint a un tutti final animat i espectacular.
La versió que us presentem avui és l’enregistrada l’any 2014 per la cobla Marinada, sota la direcció de Tobias Gossmann.
Cants de Mallorca, de Francesc Pujol i Pons.
