I, per postres… pa de pessic!

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Sóc llaminer de mena;  nyam, nyam, nyam! Que bo que trobo menjar un tros de pastís…  Ummm! I que rebons que arriben a ser els talls farcits amb nata, crema, trufa…! Iuuuui!! Que no me’n puc resistir…  m’agraden, m’agraden tant els postres! Que… he de confessar  que no hi ha ocasió en què deixi de llepar-me tots els dits. Ooooh, Déu meu! I que golut que arribo a ser!! Això és de pecat!! Que hi farem, procuro controlar-me, però… he de reconèixer que els dolços em tornen boig!

Per cert, l’altre dia, la Montserrat, es va presentar a casa amb una “masa madre” del “Bizcocho de las Carmelitas Descalzas de Sevilla”  Sí, sí, sí, una: “masa madre” de… “las hermanitas”, “Carmelitas”, “Descalzas” I… de “Sevilla! Ei, “al tanto” poca broma, eh? Més o menys, m’ho va venir a explicar així: Llorens a plaça m’he trobat la Julieta de cal sastre – jo, que devia posar cara de lluç –  Sí… la dona del Gustavo, el de les “aulives”,  que m’ha obsequiat amb la “masa madre del bizcocho”.  La veritat, no entenia què em contava i, ella va i continua amb l’explicació: “M’ha desitjat salut i sort i, acte seguit, m’entrega un full d’instruccions per fer el pa de pessic de les Carmelitas Descalzas”.  “Ah” – vaig dir-.

Doncs, això, que durant uns dies em trobo la mestressa preparant a la cuina la recepta. Amb tots els meus respectes, diré que servidor no les tenia totes. Pensava:  “Ves… ara em tocarà polir-me tant si com no aquesta mena de… projecte de Bizcocho”. Sí, ja ho sé, explico que m’agraden els dolços amb deliri i, gairebé, de la manera que ho comento ara sembla tot el contrari, no?

Sabeu què passa? Acostumat com estic a portar de la pastisseria embolicades les postres, durant 10 dies, a la cuina, damunt del marbre, hem tingut en un vol la “masa madre” que anava prenent forma volumètrica fins que, finalment, la Montserrat, la fique al forn per treure un pa de pessic, boníssim! Ei, que en voleu? Ja m’ho direu, d’acord? Resulta que després del procés d’elaboració i abans de coure la massa se n’aparten 3 vasets per entregar a 3 persones i desitjar-los això: “Salut i Sort”.  Ei, que encara en tenim, eh?  (riu)

En les instruccions no hi posa en lloc, però, un tallet del “bizcocho” acompanyat amb una copeta d’herbes… baixa que veus cantar “Los àngels!”

Una abraçada ben forta… i fins a la propera!