Mil i un usos

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Vinc del parc on, en el banc dels: “si no fos…” els jubilats, que ens hi arrepleguem, arreglem “lo” món! (perquè, espatllar-lo més del que ja està és… impossible, veritat? Eh que m’enteneu?) Doncs, què voleu que us conti… ens hi concentrem uns quants experts octogenaris i la fem petar… Tots som una colla de savis despistats, (crec que el més “ruc” del grup fa rellotges de fusta) Total, pels comentaris que deixem anar… “lego” ho tindríem aclarit.  Però, la realitat és… que ningú ens fa el més mínim cas. Així que, ara que encara podem: prenem “lo sol”. (Què més podríem fer?) Sí, sí…

Controlem qualsevol cosa que es belluga en el nostre entorn i, tal vegada, fem com si no anés amb “naltres” però, us ho asseguro que estem al cas. “Iantant”

Bé, en l’observació rudimentària d’aquest matí hem guipat una d’aquelles coses que creiem que era més cosa del passat que no pas de l’actualitat present. Assegut en un banc del costat, un obrer de la construcció, a l’hora de dinar, ha tret de la bossa un entrepà de “quilómetro” per cruspir-se’l d’una queixalada. La informació que exposo, que en principi no és rellevant, perquè, qui no ha vist mai algú polint-se un tros de crostó amb tonyina embotida dins, eh? Doncs, ha esdevingut, la principal novetat comentada en la nostra talaia. Vaige, una mena de… “tendings topixs” dels membres integrants de la xarxa social del banc dels iaios.

El motiu del rebombori ha estat l’embolcall. No es tractava d’una bossa d’aquestes sostenibles que en teoria es porten ara per tot arreu a fi d’evitar generar més residus en “lo” medi ambient o, d’un llençol de paper d’alumini per conservar més tou “lo” rosegó de pa. No, no! Era, paper, autèntic paper i… del de diari! Sí, sí… tacat, ple de llànties d’oli com fèiem “lo” segle passat! Ah, i com l’aprofitava l’home, xiquets! Replanxat, encara en llegia notícies, sucoses.  Això sí que és reciclar i, a sobre, estar al cas del que passa al planeta. Entre tertulians ens ha vingut a la memòria que, per evitar passeres al terra, els fulls de diari van bé o, com a drap, per netejar vidres o, en cas de necessitat refregar-s’hi “lo trasero” que, amb les notícies que es redacten,… n´hi ha per despatxar-s’hi.

Una abraçada ben forta… i fins a la propera!