Qui canta a la taula i xiula al llit,
no té el seny gaire eixerit
Seny i rauxa. Nedar i guardar la roba. La puta i la Ramoneta. Aquesta dualitat tan catalana que podríem equiparar al Dr. Jekyll i Mr. Hide.
El moment actual ens crida a la rauxa, a cremar totes les naus. Però aquestes pors endèmiques heretades, la llavor de les derrotes, ens porten a actuar amb cautela i seny.
L’altre dia, precisament, m’arribava una curiosa consulta per correu electrònic. Em demanaven dites i refranys catalans sobre el seny i la rauxa. Del seny, un grapat: A bon seny, no hi val engany; A qui té sort, poc seny li basta; Anar amb seny de bèstia vella; Cabell llarg, seny curt; D’hora al llit, bo i matiner, hauràs salut, seny i diner; El que no té seny no té fred; El seny és el millor moble que tenim a casa; El seny i els cabells blancs no vénen per anys, sinó per afanys; Qui a trenta anys no té seny i a quaranta no té cabal, a cinquanta a l’hospital; Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny ben complit, etc.
I de la rauxa? Doncs de la rauxa només he trobar A rauxes, en el sentit d’anar a rampells, a llunes. En què quedem doncs, som un poble de seny o de rauxa?
