Clavellet
Avui us parlaré d’una dansa de nova creació. El seu coreògraf, Joan Manel Miquel ens explica que la idea de crear CLAVELLET sorgí en escoltar la música de S’Albaida. El ritme musical l’inspirà des d’un primer moment aquesta coreografia de parella, fresca, de marcat regust mediterrani.
La lletra l’ajudà a recordar la seva relació amb la que ha estat la seva parella des de sempre. Com més l’escoltava, més revivia moments, sobretot dels primers anys del seu festeig, en plena adolescència, de la seva coneixença en el sí de l’Esbart Manresà. CLAVELLET tenia tot allò que l’evocava amb força aquells moments viscuts entorn a la dansa. La idea de fer-ne una coreografia dedicada a l’Eva prenia cada cop més força i només calia esperar el moment adequat per fer-la realitat.
I aquest moment arribà el mes de gener de 2005. De la mà de la Núria Soler, conductora del programa radiofònic Aires de Catalunya, l’Agrupació Cultural del Bages li encomanà, com a director de l’Esbart Manresà, una participació en l’acte de celebració dels 50 anys del programa, per al dia 11 d’octubre, coincidint amb la data de la seva primera emissió per les ones de Ràdio Manresa (llavors EAJ 51).
La seva proposta fou estrenar una sèrie de coreografies que feia temps guardava al calaix. I començà a treballar l’espectacle “AIRES”, en el qual s’incloïa la coreografia CLAVELLET.
En els propers mesos es dugueren a terme les sessions de treball amb els dansaires, Jordi Gros i Anna Navarro. Un treball a consciència, sense escletxes, sense permetre que cap moment de la coreografia estigués vuit de sentit, ni quedés a mercè de la improvització.
El mes de juny, la Dolors Baró presentà els dibuixos a llapis dels vestits. Pel que fa als colors, els mostrà un segell de correus que reproduïa unes peces d’una exposició de vidre mediterrani, on s’hi barrejaven els blaus i els ocres. L’acord fou unànim.
El mes de setembre, després de la pausa d’estiu, es reprengué la feina. A primers d’octubre les darreres proves i, l’11 d’octubre de 2005, CLAVELLET s’estrenà al Teatre Conservatori de Manresa, formant part de l’espectacle AIRES.
La presentació en veu en off de la Núria Soler reproduïa un text del mateix Joan Manel Miquel, el coreògraf:
L’adolescència és un dels moments més màgics en la vida de l’ésser humà. El dolç moment en que es barregen el joc i la passió i tot es viu amb plenitud, com si el temps s’acabés l’endemà quan, en realitat, tot acaba de començar.
El primer amor és com un joc certament irrepetible. És tendre, innocent , fràgil, apassionat…
——
Aquí teniu el video de la dansa.
——
I també l’àudio de la cançó del grup S’Albaida.
