Nova saba per als esbarts

Aquests dies he rebut la carta de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires convocant-me a l’Assemblea General de Socis que se celebrarà aquest diumenge dia 25, al matí. Sembla ser que la comissió gestora d’urgència que es va constituir l’any passat ha donat els seus fruits i que s’ha aconseguit que una bona part de membres d’aquesta junta d’urgència s’hagin constituït en candidatura ferma amb noves o, en alguns cassos, renovades il·lusions.

Les fonts fidedignes que ens han informat, asseguren la transversalitat de la proposta, amb gent provinent d’esbarts modestos i dels de la “champions” (com sembla que ara la moda anomena els més grans), amb elements provinents d’esbarts de la línia més tradicional i també de la més innovadora, amb gent novella i gent ja veterana en el fet de gestionar, amb gent jove (molt jove) i gent gran (no tan gran)… Fins i tot sembla que el tema de la paritat homes-dones també està feliçment resolt. I sobretot, i el més important, que en tots els casos el que s’assegura és la il·lusió i les ganes de treballar, elements indispensables per tirar endavant un projecte, i amb el que ja no comptaven els dirigents sortints com ja havien manifestat de manera clara.

És clar que la tasca que els ve al damunt no serà fàcil. Els que podem mirar amb perspectiva el moment actual dels esbarts i comparar-lo amb la situació que es vivia ara fa 20 o 30 anys, podem ser més conscients del repte que cal afrontar. No tinc cap dubte que cal un replantejament absolut de moltes coses, que els arbres no ens han d’amagar el bosc, que els grans èxits particulars dels esbarts més notoris no ens poden fer ignorar la situació precària en què es veuen obligats a treballar des dels planters.

Que el fet “esbart” té mil lectures: la social, la artística, la patrimonial, l’educativa… I que totes aquestes vessants tenen diferents òptiques en funció del context geogràfic on es desenvolupen, de l’edat dels actius, de les possibilitats estructurals o econòmiques de que disposa cada col·lectiu… I un Agrupament d’Esbarts Dansaires ha de ser una entitat representativa de tots i cadascun d’aquests grupuscles que junts conformen una de les activitats més riques i espectaculars del nostre patrimoni festiu i tradicional.

Però no vull espantar ningú. Ans al contrari. Tant de bo que les meves paraules serveixin d’esperó per encarar, si cal amb més il·lusió encara, tota la feina a fer. I en aquest aspecte, i ho hem dit sempre, la presència dels socis en una assemblea és importantíssima. Segur que no hi ha una manera millor de potenciar les iniciatives que demostrant el recolzament amb la presència i la participació en una votació que, després de tot el què ha passat, entenc com a decisiva per l’Agrupament.

Només si hi sou i en participeu tindreu després el dret de jutjar els resultats d’una gestió. A la gent que està disposada a treballar li agrada saber per qui ho fa i que li donin confiança. En cas contrari sempre et queda el dubte de que hi ets perquè no hi ha ningú més que hi vulgui ser i, treballar amb aquesta prèvia, es fa molt més difícil.

Aquest diumenge al matí els esbarts catalans tenen assemblea. Una assemblea important, molt important. Que no se la perdi ningú. Tots a ballar.