Junts, més afinats

Junts, més afinats

Jesús Ventura

El proper dissabte 10 d’abril hi ha prevista la celebració de la primera Jornada Pedagògica dels Instruments de Cobla, uns iniciativa de la Confederació Sardanista de Catalunya i l’ESMUC en què estan col·laborant una munió d’entitats de les més diverses parts del nostre territori. La idea va dirigida a la quasi quarantena d’escoles de cobla o similars que existeixen actualment al país. Però fem una mica d’història.

L’any 1964 el religiós Joaquim Alqueza, pertanyent a la congregació dels Fills de la Sagrada Família, va arribar a Blanes, a la comarca de La Selva, per incorporar-se a la seva tasca de docent a l’Escola de Santa Maria. Ell va ser el màxim responsable de la creació, l’any següent, d’una banda d’alumnes de l’escola, que amb el temps ha esdevingut una institució a la vila. En l’actualitat, l’escola compta també amb una big-band, una escola de música de grau mitjà i una cobla, que ja debutava l’any 1966 a la festa major petita blanenca esdevenint així la primera cobla infantil de Catalunya.

L’escepticisme inicial entre els dirigents sardanistes es convertí ben aviat en entusiasme i convenciment. Cal destacar també que ja el 1966, s’havien començat a impartir classes de tenora i tible al Conservatori Municipal de Barcelona, a càrrec del tible Ferran Blanch “Nando” que per motius de salut va ser substituït l’any següent per Francesc Elías. Haurien de passar 11 anys perquè el 1977 Jordi León comencés les classes de flabiol i encara 5 anys més perquè el 1982 Jaume Vilà fos el titular de les de tenora. També a partir de 1988 es van començar a impartir classes dels instruments característics de la cobla al Conservatori del Liceu.

El fenomen de les cobles juvenils prendria una volada definitiva al país arran del naixement l’any 1975 de l’Escola Experimental de Música per a Cobla de Sabadell, una iniciativa de l’Agrupació Sabadell Sardanista i els Pueri Cantores de l’Escolania de Sant Agustí de les Escoles Pies de la ciutat, endegada amb la intenció de trobar solucions a la cada vegada més evident manca de músics de cobla. I després, als any 80 i 90 veuríem néixer cobles joves a Badalona, Santa Coloma de Farners, Bellpuig, Agramunt, Castelló d’Empúries, Solsona o Reus per citar-ne solament algunes. Actualment hi ha activitat docent dels instruments de cobla a més de 40 poblacions catalanes, Conservatori de Perpinyà inclòs.

I davant d’aquesta important activitat, però una mica diversificada, em sembla que la idea de fer una jornada pedagògica destinada als músics de cobla més joves i als seus mestres és una bona pensada. Genial. Fa molta falta aglutinar esforços i contrastar metodologies. Ja comença a ser hora que deixem de fer la guerra cadascú pel seu compte.

Com a mostra, un exemple: en la Primera Trobada d’Escoles de Cobla celebrada el passat novembre al Pla de la Catedral, vaig poder constatar que de les tres escoles participants, dues desconeixien l’existència de la Beca Josep M. Bernat per a joves instrumentistes de cobla. Ja fa vint anys que funciona gràcies a l’aportació econòmica de l’Ajuntament de Bellpuig i a la coordinació primer dels Amics de Josep M. Bernat i en l’actualitat de Músics per la Cobla.

Tant de bo que aquesta jornada serveixi perquè, tan aquesta com moltes altres iniciatives tinguin el ressò que mereixen. Diuen que la música, sentida de lluny, sempre sona afinada. Però ens cal caminar ben junts i, òbviament, afinar. Potser serà més difícil però valdrà la pena. Segur que sí.