Mor Cèlia Motis,
una veu històrica de Ràdio 4
No han transcorregut ni dos mesos de la desaparició de qui va ser el seu company durant dècades, Josep M. Monegal, musicòleg i savi cronista de la vida musical de Catalunya, molt recordades les seves transmissions d’òpera del Liceu i de música clàssica, Palau de la Música i Auditori, que també ens ha deixat la Cèlia, vençuda per una ràpida malaltia detectada fa poc temps. La Cèlia i el Pep, o el Pep i la Cèlia conformen una història professional compartida a Ràdio 4, la primera en català.
Cèlia va començar la seva professió radiofònica a Radio Miramar. Els inicis de Ràdio 4 va ser la quota femenina de Jovenívol, programa que tota una generació no ha oblidat, i en el qual va compartir micròfon amb Joan Lluch i Xavier Bru de Sala. Estava dirigit no només a un públic estrictament juvenil sinó a un espectre ampliable a altres segments d’edat interessats en el coneixement i ús normatiu de la llengua catalana, sempre dins d’un context de joc i diversió en què no faltava un punt rebel i irònic.
Les arts, la literatura, el teatre –era una apassionada dels arts escèniques– i la música compartida amb el Pep, van ocupar amb dedicació moltes hores radiofòniques a la programació de Ràdio 4. Sabia molt, però a més tenia un gust exquisit per seleccionar la música, per transmetre confiança i connectar amb l’audiència fos quina fos l’hora de la programació. Va ser durant un temps la “reina de la nit” musical. Es va convertir en una de les veus més reconegudes, juntament amb M. Matilde Almendros, de l’emissora catalana.
Va ser la veu narradora del primer enregistrament que es va fer de Tirant lo Blanc, que va dirigir el mestre Antoni Ros Marbà i de molts altres enregistraments que els anys 70 i 80 van recuperar part de la nostra història literària i teatral.
Apassionada en tot, es va bolcar en la pintura, amb un gran domini del color, i on de nou ens retrobem amb la Cèlia rebel de caràcter i de fermes conviccions, les que sempre va tenir.
En recordar-vos, Cèlia i Pep, reinvindico no només la vostra amistat i la vostra professionalitat sinó també la memòria històrica de l’emissora Ràdio 4, que molts s’obstinen a oblidar.
