Casa de la Sardana a Barcelona

Casa de la Sardana a Barcelona

Jesús Ventura

Quan he posat el títol a aquesta COLUMNA he pensat que potser caldria numerar-lo, com si d’un “Terminator” qualsevol és tractés. És quasi segur que no serà aquesta la única i darrera vegada que el tema de la CASA DE LA SARDANA barcelonina ocuparà l’espai de la nostra columna. Però aquesta vegada la notícia dóna sensació de final, o de principi del final, de fita aconseguida.

Ara, en tot cas, ens toca parlar d’un anunci, d’un compromís en tota regla. El passat 8 de febrer, en el transcurs de l’acte de presentació de la Guia d’Aplecs i Concursos 2015, el Tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, anunciava oficialment que Barcelona tindria properament la tan anhelada CASA DE LA SARDANA. I més enllà del que podria semblar l’enèsim anunci electoral, Ciurana donava detalls de l’ubicació i del termini (en aquest cas menys concrets), però que sembla que ens durien cap a finals del 2016.

Aquells que hem anat seguint el procés des de la nostra responsabilitat, sabem que es tracta d’una planta baixa diàfana de més de 1000 metres quadrats i que ja estan en marxa alguns prolegòmens referents als sistemes de seguretat i distribució de l’espai. La CASA DE LA SARDANA barcelonina acollirà algunes entitats locals que s’hi vulguin instal·lar, com ara la Coordinadora d’Entitats Barcelonines, les Colles de Barcelona o l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, així com algunes macro-entitats de nivell nacional com la Confederació Sardanista de Catalunya o la Fundació Universal de la Sardana per esmentar-ne només dues de les més importants.

Tot plegat genial. Necessari, imprescindible, diria que vital per a algunes associacions que, des de fa ja uns quants anys, no acaben de trobar la seva ubicació física a la ciutat malgrat haver assolit rols importants pel que fa a les tasques organitzatives d’actes que llueixen i fan lluir la vila barcelonina.

I, el que és més important i a la vegada sorprenent, és que aquesta necessitat s’ha comprès, acceptat, assumit, projectat i (toquem fusta) realitzat per una institució com l’Ajuntament barceloní, que té moltes coses al cap (només faltaria) però que sembla que no vol oblidar-se d’un col·lectiu important, treballador i notori en la vida de la ciutat; d’una gent, els sardanistes, que han aguantat de tot i han tirat endavant, que han vist minvar les modes i les èpoques d’esplendor i, en canvi, no han defallit i han perseverat notablement assolint una organització i una notorietat més que remarcable en aquesta darrera Capitalitat de la Sardana, que han ostentat brillantment durant el passat 2014.

Ara, l’Ajuntament, ni pot ni vol donar excuses. S’hi ha compromès. Esperem que més enllà de les eleccions.