Fer l’orella sorda

Fer l’orella sorda

Els sentits són els que ens relacionen amb el món. Ens posem en contacte amb l’entorn a través dels òrgans perceptius del nostre cos. Així tenim el gust a la boca, la vista als ulls o l’oïda a les orelles.

Fer l’orella sorda (o les orelles sordes) vol dir fingir que no sent allò que li diuen, fer el sord. I deu ser una actitud prou habitual perquè hagi donat lloc a un fum d’expressions sinònimes, com ara fer orelles de cònsol o orelles de marxant o orelles de mercader.

Sordejar, en sentit metafòric, ens remet a la manca de comunicació i de diàleg i al manteniment de posicions monolítiques davant d’una situació nova que se’ls escapa entre els dits.

També ens prevé el refranyer que les parets tenen orelles o que molta orella té l’ase, i no sap de lletra.