Els estergits
Les rajoles dels oficis és un llibre breu de Joan Amades i en l’interior de les seves pàgines, el folklorista hi fa constar que fou editat a la ciutat de Barcelona l’any 1937 per l’impremta la Neotípia i, que, prèviament, els capítols que el componen, ja havien vist la llum en el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, concretament, en els números 74, 75, 76 i 77, corresponents als mesos de juliol fins a octubre del mateix any.
Pel que fa al conjunt de l’obra, Amades estructura el document en els quatre següents apartats: Generalitats, Evolució de les rajoles, Fonts d’inspiració i influències i, un darrer, dedicat a Tècnica rajolera. Si bé els continguts dels escrits són bàsicament de caràcter divulgatiu, l’estudiós en el primer apartat ens apropa als orígens tot dient: ”…Se les anomena rajoles dels oficis perquè dels molts temes escollits pels nostres rajolers com a motiu per a il·lustrar llurs obres el que ocupa un lloc més important i prominent és el que representa escenes de les feines pròpies dels gremis i dels oficis més importants a casa nostra, és, però, de remarcar que el nombre de rajoles que prenen per motiu altres temes que no tenen res a veure amb els oficis, és molt major que les representatives de feines i de símbols gremials.
Aquesta mena de rajoles no és privativa de Catalunya. Durant el segle XVIII foren molts els països que cercaren motius populars per a la il·lustració de llur rajoleria; però cada poble els donà un segell propi i inconfusible i una fesomia ben característica…”
En un terreny visual, el llibre Amades reprodueix, com a complement als escrits, fins a un total de 155 figures procedents de la llavors col·lecció de rajoles del Comissariat general de Museus de la Generalitat de Catalunya. Al respecte, resulta curiós descobrir en el capítol: Fonts d’inspiració i influències la comparativa que ens mostra argumentant que: “S’ha dit, i hom ho dóna com a cosa descomptada, que les rajoles estan inspirades en les auques; en efecte, n’hi ha una bona part que sí, però no gairebé totes, com hom ha volgut suposar; una gran majoria dels motius emprats pels rajolers com a tema d’il·lustració són originals de la rajoleria i en alguns casos no ha estat la rajola la que ha copiat de l’auca, sinó l’auca de la rajola; no concretament les figures, però si el deix i l’aire de les rajoles han influït a donar una fesomia a certes auques…”
En aquest joc d’influències mútues Joan Amades argumenta la recerca tenint molt presents les auques dels Oficis, del Sol i la Lluna, de les Funcions de Barcelona i, entre d’altres, el de la Vida del hombre malo de les quals en les calaixeres de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura se’n conserven diverses còpies impreses, com també, en el fons, hi ha un parell d’estergits de pintar rajoles dedicats, però, a Sant Antoni Abat.
Ara bé, de retorn al llibre de l’Amades, en el capítol on parla de la Tècnica rajolera, l’autor ens apropa als estergits dient que: “La figura que hom tractava de fer damunt d’una rajola es dibuixava primer en un cartó prim o paper molt gruixut i després s’estargia, això és, es resseguia el dibuix amb una línia tènue de piquets molt espessos fets amb una agulla. L’estargit s’aplicava damunt de la rajola i es fregava lleugerament per damunt del cartró un estopany o munyeca de polcina de carbó, que fàcilment s’agafava damunt del bany de la rajola, on restava molt tènuement indicada la silueta amb els trets principals de la figura…”
Doncs bé, si teniu curiositat de trobar altres mostres d’estargits, en el Costumari Català, l’Amades en reprodueix, durant el llarg de l’obra, uns quants més.
