Toc del bon temps de Castellterçol

Toc del bon temps de Castellterçol

Comunicació: toc de campanes, toc del bon temps de Castellterçol

Juntament amb el so, les campanes donaven una informació diferenciada. Elles eren, per exemple, les primeres a escampar pel poble la notícia de la mort d’algun veí, i si aquest era home, dona o albat. En alguns llocs, l’hora del toc d’oració variava segons les estacions de l’any. A més, les campanes eren el rellotge del pagès. Aquest sabia a través d’elles, especialment pel toc d’oració, quan començava i acabava la seva jornada laboral.

El campanar, a més, feia, en certs moments de l’any, la funció de “comunidor”, el lloc des d’on es comunia o conjurava el mal temps i es feia la benedicció del terme.

Les campanes també tenien una funcionalitat per als pagesos quan, mitjançant un toc determinat es demanaven pregàries a tothom perquè s’escampessin les tempestes i així salvar les collites. Altres creien que era únicament l’expansió acústica dels sons emesos el que desfeia la maltempsada. Aquests repics peculiars eren anomenats “toc del bon temps”.

El document sonor que escoltarem, el toc del bon temps, va ser enregistrat a Castellterçol del campaner Francesc Codina l’any 1985, i l’enregistrament el va fer Joan Tintó.