Cada ciutat organitza la rebuda de la Flama del Canigó a la seva manera però hi ha un ritual és compartit: quan el foc ja és a la destinació, abans d’encendre les fogueres, es llegeix un missatge comú per recordar el significat de la iniciativa. Aquest és el pregó del 2015, a càrrec de Nemesi Solà.
———————————————————————
Missatge de la Flama del Canigó 2015
Sigueu molt benvinguda Flama del Canigó, que com cada any sou esperada amb il·lusió per moltes persones, ja siguin grans, joves, xiquets, al·lots, mainada, tots desitjosos de compartir la vesprada i la nit, que s’il·luminarà amb l’encesa del Foc de Sant Joan
Aquesta nit màgica i tota la diada de demà dia 24 de juny, Festa Nacional dels Països Catalans, ens agermana a tots, siguem del nord o del sud, de terra endins i de mar enllà, fruit de l’herència de l’antic solstici d’estiu que d’origen mil·lenari i que amb el pas dels segles, la seva celebració ha esdevingut tradició i costum, la més antiga del nostre País i fins i tot dels racons d’Europa on s’estimen i respecten la democràcia i la llibertat, tant pròpia com la dels altres.
Enguany s’escau el 50è aniversari del “salt” passant la ignominiosa frontera, portant la Flama per damunt d’aquest límit imposat per l’absolutisme imperant ahir, i avui encara, que trenca i divideix Catalunya per una serralada, com és la pirinenca, que vertebra a banda i banda uns pobles que formen part d’un mateix País i Nació.
Els nostres Focs de Sant Joan i la Flama que els encén, baixada del cim del Canigó, ja formen part del nostre costumari popular així com de la nostra història col·lectiva, que tantes lliçons ens ha deixat des del seu inici fins a l’actual albada de la sobirania plena. Recordem tan sols que en períodes on els desitjos del poble foren reprimits a sang i foc pel “real derecho de conquista”, l’expressió popular donava als Focs de Sant Joan un sentit de resistència que queda palès en aquest senzill clam de fa tres segles.
Caramelles van darrera
les de mil set-cents i tants
fadrinets que les dictaven
ja mai més les cantaran!
Mal Ponent ve de Castella
si de França lo Mestral
los usatges de la terra
ja s’esfullen riu avall!
No canteu pas més corrandes
ni feu Focs per Sant Joan
feu cremar-ne cera groga
com se sol pels funerals!
Tot poble té arrels fondes, i la llavor de bona sembra mai fineix, per això Catalunya sempre ha reprès un nou impuls de renaixença, i que avui ha tornat amb força buscant un millor camí, amb voluntat i esperança, sota la llum de la Flama del Canigó.
Som-hi tots! I fins sempre amunt!
Nemesi Solà
Membre de l’Associació Tradicions i Costums i antic escolta
