Setembre 2015
Al setembre, el vi està per vendre.
…i per a remembrar les paraules de festa següents: bastons, bestiari, cabeçut, cavallet, correbou, fil·loxera, gralles, pastors, repicada.
El primer de mes, a la Vall de Núria, a Queralbs, té lloc la festa dels pastors o de sant Gil, que se celebra aquest dia. Els pastors amb vestits tradicionals en són el centre d’atracció, juntament amb la imatge de la Mare de Déu de Núria, passejada en processó.
El vi, el bestiari i els entremesos es donen cita a Sant Sadurni d’Anoia, tenint com a ressort inicial la fil·loxera del 1887 que hi va destrossar les vinyes, i que es rememora el 8 de setembre en l’ambient alegre de la Festa de la Fil·loxera.
Del 7 a l’11 de setembre, Montblanc celebra la festa major, tenint com a element central la Mare de Déu de la Serra, i que s’inicia amb repicada de campanes i cercavila. El 8 segueix amb l’ofici al santuari de la Serra i, durant el període festiu, hi ha actuacions de gegants, balls de bastons, al so de les timbales i gralles. En el mateix període, Solsona celebra la festa major, amb el motiu central de la Mare de Déu del Claustre.
Les festes del Tura d’Olot tenen també com a motiu la Nativitat de la Mare de Déu, celebrades del 4 al 8 de setembre. El cap de lligamosques encapçala la cercavila, seguit dels gegants, cabeçuts i cavallets.
L’Onze de setembre, la Diada Nacional de Catalunya, celebrarem tres-cents un anys de la caiguda de Barcelona i de Catalunya a la guerra de Successió. Una data simbòlica des de tots els punts de vista, que enguany recobrarà més importància que mai.
Del 12 al 15 de setembre, s’esdevindrà la festa major de Cardona, on el correbou n’és l’element particular.
Tarragona i Barcelona es fan gairebé la competència amb les festes de Santa Tecla i, respectivament, la Mercè. A les dues bandes hi ha una profusió inabastable d’actuacions al carrer: balls, correfocs, gegants, concerts, activitats per a la canalla, el senyal inequívoc que aital clímax marca la fi de l’intens període de les festes majors estivals.
————————————————–
Sense haver-ho fet a posta, l’apartat de Scrabble ens reserva una sorpresa, una majoria de termes que no admeten cap anagrama. Normalment això passa en ajuntar lletres menys freqüents a la llengua o repetides, com podem notar en: cabeçut, cavallet, correbou i, sorprenentment, repicada, igual que una paraula amb dues “fitxes cares” (en l’argot escrablaire): fil·loxera, que permet l’allargament amb una t final: fil·loxerat (atacat per la fil·loxera).
Amb dues combinacions tenim: bastons / sobtans (sinònim de sobtats) i pastors / postràs (variant per a prostràs).
Gralles dóna gallers (persones que criaven galls de baralla) i regalls (recs petits), mentre que bestiari suma 5 anagrames.
