Novembre 2015

Novembre 2015

De Tots Sants a Sant Andreu, vent i pluja, fred i neu.

Malgrat endinsar-nos en la tardor, per a una gran part del Principat, aquesta previsió méteo sembla exageradament dràstica. A recer de les inclemències del temps, jugarem amb el reguitzell de paraules de festa següents:

artesans, castanyes, capgròs, codonyat, estiuet, malvasia, misteles, moniatos, ofrenes, panellet, perdius, torrador.

Enguany Tots Sants s’esdevé diumenge. La festa aplega molts vessants, des del religiós i canònic, al pagà, amb arrels cèltiques, la festa dels morts essent incorporada molt més tard, al segle X, passant pel costat gastronòmic, de la Castanyada, amb sabors de panellets, moniatos i castanyes, i ruixada de moscatell, mistela o malvasia. No raregen les fires relacionades, com a Calaf, amb mostres de fruits de tardor, codonyat, vi novell i concurs de torradors de castanyes. També n’és ben famosa la rifa de panellets de Reus.

Del 7 al 10 de novembre, a Balaguer tenen lloc les festes del Sant Crist. El motiu n’és una talla de fusta, conservada al santuari de Balaguer, considerada la primera que es va fer després de la mort de Jesucrist, tot i que les actuacions abracen un ventall molt més ample: ofrenes florals, processó al santuari, gegants, capgrossos, castell de focs, sardanes, coca de recapte i concurs de pesca.

Deu dies després de Tots Sants, seguint el cicle ritual dels difunts, se celebra sant Martí, acumulador de diversos atributs, causant del sobtat estiuet, psicopomp o guiador de les ànimes al regne del més enllà, primer sant sense haver sigut màrtir, i patró de nombroses localitats com Altafulla o Calonge, on s’hi fa la festa major, amb castellers, diables, bastoners i gegants. També s’hi organitzen fires, un bon exemple essent-ne la de la perdiu de Vilanova de Meià, on tal com suggereix el nom, s’exposa i ofereix aviram de tota mena, juntament amb productes artesans, a part concerts, concursos i exhibicions.

Novembre presenta una disposició cíclica, ja que finalitza amb una data igual d’assenyalada com comença, amb les festes de sant Andreu. Competidor directe de sant Pere pel patronat dels pescadors, sant Andreu és motiu de celebració a molts pobles de Catalunya. Sense sortir de Barcelona, a Sant Andreu de Palomar és festiva durant dues setmanes la festa major. S’hi succeeixen no menys de 56 pàgines d’actuacions, talment el fulletó publicat per a l’ocasió. També a Sant Andreu de Llavaneres és el moment de celebrar la festa major.

Les fires també hi sovintegen, perquè, si ens desplacem més cap al nord, a Torroella de Montgrí i Organyà, trobarem per la mateixa data fires de sant Andreu, on l’agricultura i la ramaderia estan en primer pla, alhora que mostres de productes artesans, demostracions d’oficis tradicionals, concerts i concursos.

Hem volgut variar una mica els termes escollits per als escrables autumnals, amb els resultats que ara enumerarem.

Tornen a guanyar numèricament, per la idiosincràtica estructura lexical, els escrables únics, mots sense cap anagrama: capgròs, codonyat, estiuet, malvasia, panellet i torrador.

Amb una combinació trobem castanyes (escanyats), misteles (teléssim, del verb telar) i moniatos (amb un espectacular anisòtom, terme que defineix la ramificació en què les branques germanes no són iguals).

Ofrenes totalitza sis combinacions: ensofre (d’ensofrar), foneres (depressions en el fons del mar), forense, sofrene (del verb sofrenar, donar una forta estrebada a les regnes d’un cavall) i òrfenes.

Amb una variant més, perdius dóna: depuris, prediu, pruïdes (del verb pruir, femení plural del participi), pudires (del verb pudir, segona persona del singular de l’indicatiu passat), repudis i urpides (del verb urpir, urpejar, femení plural del participi).

En fi, els artesans fan honor al seu nom, i n’ofereixen dotze “productes”: dos noms més: arsenats (sal de l’àcid arsènic) i tenassar (conjunt de tenasses, claps de terra empedreïda), dos adjectius: arnesats (proveït d’arnès) i enrassat (que té el mateix preu), i una munió de formes verbals: assentar, enrasats, ratassen (de ratar, caçar rates o fallar un motor d’explosió), ressanat (de ressanar, manera de restaurar un objecte daurat), sestaran (de sestar, fer migdiada el bestiar), tarassen (de tarar, causar una tara o determinar la tara d’una mercaderia) i tensaràs.