Sigles

La utilització de sigles és un fet habitual en la nostra vida quotidiana. Potser en els darrers anys s’ha intensificat encara més ja que sovint reconeixem les coses per les seves tres o quatre inicials i prou. I el fet que fins i tot el programes de televisió hagin apostat per aquesta fórmula ha acabat de generalitzar el fenomen. Si no tens sigles o un acrònim no ets ningú. Actualment, els creadors han de tenir en compte que les sigles que generi un nom o marca siguin també comercials o publicitables.

És obvi que aquesta no va ser una preocupació per aquells que en el seu dia van haver de posar un nom a les entitats o associacions que van fundar i que ara esdevenen històriques i referents. Hi he pensat tot rellegint el darrer Expedient C de l’Amadeu Carbó, que ens parla del centenari de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), unes sigles, tanmateix, ben difícils de pronunciar. Segur que són úniques, vaig pensar. I en canvi, la recerca ha estat sorprenent.

Ja a Catalunya, el 1934, durant la II República espanyola, es van projectar algunes institucions, entre elles la AEFC, l’Acadèmia d’Educació Física de Catalunya, organisme amb molta influència per dotar els projectes de l’educació física i de l’esport catalans d’una representació democràtica, acadèmica, professional, científica i nacional.

Si mirem el país veí de dalt hi he trobat dues AEFC: l’Association des Étudiants de les Facultés de Châteauroux, una vila situada al bell mig de França, equidistant de les ciutats de Limoges (al sud) i Orleans (al nord). I també l’Association d’Entraide des Français au Cambodge, una iniciativa d’ajuda als francesos residents a aquest regne del sud-est asiàtic situat a la península d’Indoxina.

I si mirem els futurs veïns de baix, tres AEFC ben diferents: la Asociación Española de Fabricantes de Cereales (en copos o expandidos) fundada el 1988; la Asociación Española de Fútbol Callejero, creada a Madrid ara fa 4 anys; i la Asociación Española de Farmacéuticos Católicos, que es fundà l’any 1992 i que és molt activa a Internet denunciant la irresponsabilitat que representa que es dispensin les píndoles anomenades del dia següent sense recepta del metge. Com a curiositat, en els tres cassos la E d’espanyola va en segona posició. Els catalans posem la C generalment al final. Deu ser cosa del grau d’intensitat del nacionalisme de cadascú.

O no, perquè seguint amb el joc, en el panorama polític actual he buscat les sigles que m’han semblat més difícils: hi he trobat la CSQP (Catalunya Sí Que es Pot), i aquests porten la C al davant! En fi… Pensava que amb aquestes sigles no trobaria res. I de nou la sorpresa: a la ciutat de North Olmsted, a l’estat d’Ohio dels Estats Units d’Amèrica, he trobat una impremta, la CSQP-Printing que agafa les seves sigles de les inicials de les paraules del seu lema publicitari Courteous Service / Quality Production, que vol dir quelcom semblant a servei cortès i producció de qualitat. No deixa de ser curiós.

A tot el que he dit se li podrien donar unes quantes voltes, però aquesta COLUMNA ja s’està acabant. Vivim dies d’incertesa pel futur de la nostra nació. Més enllà d’on col·loquin la C a les sigles o de la dificultat que tinguin en pronunciar-les, tothom haurà de posicionar-se clarament. Caldrà molta paciència i fe en les persones.

I els que pensin que ja només podem recórrer a l’altra fe, la divina, sempre poden anar a resar a la AEFC, a l’estat de Minessota… És veritat que l’església en qüestió queda una mica lluny, però si ha de servir d’alguna cosa…