Els gegants Vells (Manresa)
Els gegants vells de Manresa són les figures històriques més importants del patrimoni folklòric manresà.
El document més antic que deixa constància de l’existència d’un gegant és de l’any 1602 i va ser trobat a l’Arxiu Municipal.
El comú, seguint la tradició, procedeix a l’elecció de tres nous consellers.
Aquests tres consellers són els que signen l’ordre de pagament de les dotze lliures i quatre sous, que inclou els deu rals per la construcció del gegant que assistirà a la Processó de Corpus de l’any 1602. Aquest ordre de pagament és l’única referència que certifica la presència d’un gegant en aquesta processó.
Pel que fa a la geganta, la seva aparició documentada és de l’any 1738.
A l’any 1814, una instància dirigida a l’Ajuntament demana la construcció d’uns gegants nous. La casa de la vila respon que per manca de diners no pot dur a terme la petició i fins al cap de 40 anys la construcció de les figures no es farà efectiva.
Els nous gegants neixen a l’any 1840. Van estar en actiu fins a 1982, data de la seva “jubilació”, tot i que no va ser fins a l’any 2001, en motiu de la festa dels cinquanta anys de la Pubilla, que es traslladen al Museu Comarcal de Manresa, on es conserven com a elements del patrimoni històric i festiu de la ciutat.
La decisió de dur els gegants al Museu va ser el final d’un llarg procés de reconeixement a aquestes figures. L’Associació de Geganters de Manresa va creure adient realitzar una tasca de restauració de la parella. I així es va fer gràcies a la col·laboració de molts ciutadans i sobretot del treball de Juli Logan, l’artesà i company de colla que va realitzar la feina de restauració dels caps i dels cossos.
Els gegants vells han estat objecte de diverses transformacions. A partir de l’any 1895 van vestir de turcs otomans. Al 1925 van tornar a estrenar indumentària; aquest cop, representaven uns reis medievals. I així és com els podem veure avui en dia exposats al Museu Comarcal de la ciutat.
El treball acurat de les faccions de les cares i les mans, del vestuari i dels complements que han anat portant al llarg de molts anys, han fet dels gegants manresans unes figures reconegudes dins del món geganter. Cal destacar la medalla d’or que van guanyar en el concurs d’entremesos i imatgeria celebrat a Barcelona l’any 1902.
Durant la Festa Major de 1982 va tenir lloc la substitució dels gegants vells per una reproducció més o menys exacta, feta per Manel Casseres. Aquella tarda del 28 d’agost, Manresa va sortir al carrer per acomiadar-se definitivament dels que havien estat durant tants anys gegants de la ciutat.
———-
