Més oferta que demanda?
Aquest diumenge al matí aniré al Memorial Joaquim Serra. De fet no tinc massa opcions de canvi de plans. Igual que passa en aquell acudit d’aquell director d’escola que no hi volia anar, com a President de l’entitat que l’organitza, l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, i pel fet de ser-ne també coordinador, ideòleg, programador, etc. no puc fer altra cosa. El que passa és que en el meu cas, al contrari del maldestre director docent, estic molt content d’anar-hi, i molt orgullós i ufanós de presidir-lo.
I tant és així que no he parat de fer-ne propaganda, de recomanar-lo a tort i a dret, de difondre’l al màxim ja que l’entenc com un acte de qualitat, amb grans artistes i amb un programa molt original i interessant. I, és clar, li vaig dir al Sr. Carbó que vingués. Però… no pot. Ell, que també és President, en aquest cas de l’Associació Culturla Joan Amades ha d’assistir a un acte que ha organitzat l’Esbart Català de Dansaires, pel mateix dia a la mateixa hora. Està clar que no podrà venir i, amb ell, penso amb tota una altra sèrie de possibles assistents que no podran faltar a la cita de la Casa dels Entremesos.
De seguida vaig pensar en el Sr. Aguilà, que sempre em diu que l’avisem quan hi hagi “coses”. Però, ai làs… no pot venir. De fet baixa a Barcelona i va a un concert de cobla, però anirà al del Palau de la Música, aquesta Cobla 2.0 de la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona que fan un espectacle musical a l’entorn de la cobla i clarament dirigit a la quitxalla. És clar, m’ha dit l’amic Aguilà, segur que als nanos els agrada molt i com que, precisament enguany, han fet una oferta especial per a totes les entitats sardanistes, doncs des de Tàrrega fan un autocar i… L’any que ve segur que ve…
I també vaig pensar amb el nostre home de la tècnica, en Ramon Vinyals, però mira quina cosa.. tampoc pot venir!. Perquè el mateix diumenge al matí hi ha la 92a. edició de la Jean Bouin, una cursa que no s’ha perdut des de fa 42 anys (tot i que primer anava a la de 10 quilòmetres i ara va a la de 5). Té la il·lusió d’arribar a les seves 50 curses que coincidiran amb el centenari de l’esdeveniment. L’any que ve segur que ve…
En fi, ho seguiré intentant. Però realment, en uns temps en què a la gent li costa tancar l’ordinador o la “play” i sortir de casa per anar a algun lloc o a fer alguna activitat, trobo que no ens podem queixar de l’oferta que tenim. I si al final som poquets, si un Memorial Joaquim Serra com el d’enguany no omple una sala com l’Auditori AXA, no serà perquè hi hagi massa ofertes. No ens enganyem. El problema és tot un altre. I és gros.
Malgrat tot, jo aniré al Memorial i el segueixo recomanant fefaentment. I hi aniré corrent (com si fes la Jean Bouin)… I amb tota la canalla de casa, que el Memorial és apte per a tots els públics.
