A cada bugada es perd un llençol

De vegades, de petites pèrdues, successives i consecutives, n’acaba arribant un perjudici gran i irreversible.

És aquella sensació de fer un pas endavant i tres endarrere, aquella sensació de no avançar, d’entrar en un bucle de repeticions i perjudicis.

És una metàfora que reflecteix exactament allò que ens passa amb l’estat. Com més hi anem, pitjor. I aquells petits avenços i millores, aconseguides a força d’anys d’esgarrapar petites competències i reconeixements, de cop, s’esvaeixen amb retrocessos que trigarem anys a recuperar. Hi tenim l’estat en contra, no ho oblidéssim pas.

A cada bugada es perd un llençol.