No podem quedar enrere

No podem quedar enrere

Jesús Ventura

La Generalitat de Catalunya ha creat el portal www.infoculturapopular.cat en què s’apleguen informacions, notícies, programes de ràdio especialitzats i agenda d’activitats sobre la cultura popular i tradicional catalana. El FES TA FESTA també s’hi pot trobar. Ens n’alegrem.

El portal ofereix una portada amb les notícies i activitats més destacades i properes en el temps. També hi ha un cercador que permet buscar les activitats de manera directa.

Paral·lelament, el portal està segmentat per les diverses manifestacions de la nostra cultura popular. Així, hi ha un apartat per a castells, un altre per a festes tradicionals, un altre per a música i dansa, un per a focs, un per a gegants i bèsties i un altre per a sardanes. Cada secció té articles relacionats amb el seu àmbit temàtic, però també compta amb d’altres de caire més festiu i generalista.

Una altra secció és la que hi ha cap al final del portal, de color blau-gris, anomenada ‘Folksons’. S’hi poden escoltar peces musicals de diversos grups de música folklòrica. Hi ha un menú desplegable que permet triar formacions: grups de folk, corals i orfeons, bandes, cobles, havaneres, etc.

Aquest portal es genera amb continguts a través de diversos mitjans i entitats col·laboradores com ‘Sons de la Mediterrània’, ‘NaciolaFlama.cat’, ‘DiariCasteller.cat’, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, ‘Canal Blau’, la Federació d’Ateneus de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, ‘Tornaveu’, i l’Institut Ramon Muntaner.

Fins aquí la notícia que hem recuperat quasi literalment de l’INFOSARDANA del mes de desembre. Una notícia que podríem acompanyar amb d’altres de tema similar com ara la imminent obertura del nou portal de la Confederació Sardanista de Catalunya, o la pròxima estrena de nou disseny del web de Músics per la cobla. I n’hi hauria moltes més.

Ja fa uns quants anys que la cultura popular i tradicional d’aquest país va apostar fort per INTERNET. És clar que els esbarts, les sardanes i la música tradicional han estat presents i molt presents a la xarxa des de les seves beceroles. Una presència sovint sorprenent per aquells que es miren la cultura popular com una cosa rònega i antiquada. Quan la desconeixença la provoca la desídia no s’hauria d’anomenar desconeixença sinó ignorància volguda. I d’aquest tipus d’ignorància a l’estupidesa hi ha una distància molt petita.

Però compte que no ens podem adormir. La xarxa és en constant evolució i si vam apostar per ella quan naixia, hem de continuar situats en el seu creixement i mirar cap al futur amb els ulls ben oberts. Sovint vas a parar a planes web que més valdria que les tanquessin, i no posaré cap exemple, són ben evidents. Mantenir al dia un web és molt esclau, demana un gran sacrifici, molta dedicació…

Sí que és veritat que aquesta caducitat, que aquesta deixadesa que es fa palesa en algunes publicacions internàutiques és generalitzada. No és pas una exclusiva del nostre ram. Però no baixem la guàrdia. Pel que fa a la difusió, la tradició i la modernitat han d’anar de la mà. No escatimem esforços. O els que vindran després de nosaltres no ens ho podran perdonar.