La polvera – Grup Els Tres
La polvera. Canta un grup que es deia Els tres (en un CD publicat el 2008). Comencem forts! Alerta, potser és horari protegit! Aparteu les criatures! qui avisa no és traïdor!
Un apunt abans d’escoltar-la i que us pot donar una clau: quan en una cançó es parla de fumar, del tabac, o d’ensumar rapè (que era una forma de consumir el tabac), molt sovint, es parla de tenir relacions sexuals. Oi, que sabeu allò que diuen els castellans: “echar un polvo”? Doncs, sí, era primer en sentit literal: ensumar pols de tabac (el rapè) i es feia en un apart, fora de la mirada de les dones en les reunions fines. I es va transformar en un eufemisme per a tenir trobades clandestines amb una dona, aprofitant el fet d’haver sortit del lloc comú amb la resta de persones de la reunió. Així, doncs, malpenseu i anireu bé… per captar el significat d’aquestes cançons.
La sentireu per un grup que té un capdavanter incansable en l’art de cantar i fer cantar: en Ramon Manent amb Els tres. Aprofitem per tenir un record sentit cap a un membre del grup, en Robert, que ens va deixar ben jove havent fet molt bona tasca pel seu Empordà, cantant, fent cantar i defensant el territori.
Escolteu La polvera.
===================================================
Si en voleu saber més al voltant del rapè:
https://unicouniverso.wordpress.com/2011/03/16/rape-echar-un-polvo/
===================================================
La polvera
Tinc una polvera tota de marfil,
que va regalar-me, que va regalar-me
un amic del Brasil.
Jo que a la xicota li vaig ensenyar,
i quan la va veure, i quan la va veure,
se’n va enamorar.
De seguida me n’agafa la brotxa,
i va dir-me que jo l’empolvés,
ja em cansava i ella sempre em deia:
“Fes-m’ho més, fes-m’ho més, fes-m’ho més!”
A casa la xicota és un pis molt alt,
van voler canviar-se, van voler canviar-se,
baix al principal.
tota la família mobles va baixar,
com que m’hi trobava, com que m’hi trobava,
els vaig ajudar.
Jo i la noia agafem una taula,
i a l’escala fent d’encaixacallers,
jo apretava i ella sempre em deia:
“Pitja més, pitja més, pitja més!”
Al terrat de casa hi ha un galliner,
que és d’una veïna, que és d’una veïna,
que viu al primer.
Com que la gallina se’ls hi va escapar,
els dos la buscàvem, els dos la buscàvem,
per poder-la entrar.
Després de mira tota l’escala,
i en els pisos dels veïns,
la noia des del terrat cridava:
“La tinc dins, la tinc dins, la tinc dins!”
Al costat de casa una modista hi ha,
que jo cada vespre, que jo cada vespre,
vaig a visitar.
Amb aquelles noies jo solo jugar,
i un dia de broma, i un dia de broma,
una en vaig punxar.
La noia va quedar sufocada,
i, enfadada i mig somicant,
senyalant-me amb el dit sempre em deia:
!M’has fet sang, m’has fet sang, m’has fet sang!”
Canten: Els Tres – Nos amb nos.
(Robert Pellicer i Viader, David de la Higuera i Fiol, Ramon Manent i Folch)
Cançó recollida a l’Escala. 2008.
