Literatura carnavalesca
Carnaval dóna per molt. La capacitat transgressora d’aquesta celebració, que alhora és la seva característica intrínseca, fa aflorar a partir de la inversió i la sàtira tot un seguit d’expressions que contribueixen a crear aquest univers temporal on la rauxa, el despropòsit i la disbauxa governen al llarg d’una setmana.
Una de les expressions populars que es conreen en aquest període és la literatura carnavalesca que es manifesta a partir dels bans, sermons, testaments, discursos etc. Si ens fixem, totes ja a partir del títol volen fer la paròdia d’allò que la resta de l’any és seriós i que emana de les autoritats, siguin civils, eclesiàstiques etc.
La fórmula sol ser sempre la mateixa, fer sàtira dels que manen i dels fets més rellevants succeïts al llarg de l’any, una mena de judici de l’any des de l’òptica transgressora i popular.
La manera de fer-ho és diversa, encara que s’estila la construcció d’aquesta paròdia a partir de versos que donen ritme i accentuen l’acidesa del discurs, d’altres experimenten a partir de la prosa amb l’equívoc, la invenció de paraules i la confusió semàntica.
Resseguint els bans, discursos, etc. escrits al llarg dels anys pot arribar-se a construir una crònica d’allò que ha preocupat més la societat o d’allò amb què s’ha sentit més molesta, cosa que els dóna un valor afegit molt interessant.
Un dels casos més reeixits en matèria de sermons és el de la Ciutat de Solsona. El carnaval solsoní és per si mateix del tot singular, un model propi que ha sabut créixer i diferenciar-se dels de la resta del país. L’any 1971 van reemprendre la celebració del carnaval, prohibit per la dictadura. En aquell primer carnaval, ja va haver-hi un sermó crític i cal dir que no era fàcil l’escomesa, si més no era arriscada, la cosa.
El sermó del carnaval de Solsona és llegeix el diumenge de carnaval a la plaça Major plena de gom a gom. És anònim i repassa l’actualitat de la població, la comarca i tot allò que sigui escaient de passar pel sedàs de la crítica satírica. És un dels actes amb més tradició, ja que abans de les prohibicions franquistes ja es realitzava.
A part de Solsona hi ha moltes poblacions que conreen aquest gènere de la literatura carnavalesca. Per exemple, a Barcelona, per les seves característiques, continuïtat i trajectòria destaquen els bans de Gràcia, redactats pel Consell de Bulls i el “parte médico” de Sants redactat per l’ “equipo médico habitual”.
