Festa dels Dolors (Bellpuig)
Un mil·lenni ens separa des que Berenguer Arnau d’Anglesola esdevingué titular de la baronia que comprenia també el municipi que constitueix el punt central festiu de la nostra presentació.
Ens situem, doncs, al pla de Ponent, a Bellpuig, on, des del divendres abans del Divendres Sant, podem assistir a les celebracions de la Mare de Déu dels Dolors.
El majestuós perfil de l’Església de Sant Nicolau convida a la missa concelebrada entorn de les set dolors marianes, incloent-hi l’ofrena floral i la visita al cambril de la Verge. Amb la sortida dels armats, s’enfila pels carrers del municipi la Magna Processó Penitencial, un dels moments àlgids de la festivitat, on se succeeixen el profeta major, les sibil·les, la creu parroquial, passos dels dolors diferents, fins a la Banda Municipal de Bellpuig i les vestes, que tanquen la comitiva.
Però la Processó dels Dolors n’és només una part, ja que l’endemà se segueix amb un important acte cultural que és el lliurament dels premis literaris de cultura popular Valeri Serra i Boldú.
Nascut al 1875 a Castellserà, a l’Urgell, Valeri Serra va tenir una activitat periodística prodigiosa. Va col·laborar a la fundació de la revista L’Atlàntida i La Creu del Montseny, va dirigir el setmanari de Bellpuig, va ser redactor de Lo Pensament Català. També es va dedicar als estudis folklòrics, que va reflectir en el Calendari folklòric d’Urgell i el llibre d’or del rosari a Catalunya, així com en la fundació de l’Arxiu de Tradicions Populars.
Tornant als milers de participants de la festa bellputxenca, al diumenge de Rams arriba el torn a les trobades dels Gegants (una dotzena de colles) i de bandes (la local i una altra convidada), amb el colofó d’un dinar de germanor.
Com a curiositat, esmentem que la devoció a Bellpuig va néixer a principis del segle XVIII, quan la confraria del sant Crist de Bormio va rebre una imatge de la Mare de Déu. Bormio és una petita ciutat situada a la regió de la Llombardia, a la província de Sondrio, a Itàlia.
Qui, a part de la festa, se sent atret per la història, s’hi retrobarà a l’Escola Municipal de Música, edifici a través del qual perviu l’antic Castell de Bellpuig.
—————————————————————-
Entre les diferents mnemotècnies que serveixen per a aprendre i memoritzar paraules, la formació de nous mots basada en prefixos i sufixos i, més general, en allargar una paraula donada en ambdues direccions és molt comuna també a l’Scrabble.
Agafarem doncs l’adjectiu bell, que entra en la composició del topònim Bellpuig, i mirarem què ens ofereix el català.
En primer lloc, molts altres gentilicis. A part bellpugenc o bellputxenc, que denota l’habitant de Bellpuig, trobem sense allunyar-nos de l’Urgell: bellcairenc (de Bellcaire), bellmunenc (de Bellmunt), bellvisenc (de Bellvís), passant a la Cerdanya: bellverenc (de Bellver), etc.
La botànica és una altra font rica de mots: tres plantes que comencen amb “bell”: belladona, belleraca i bellveure, aquesta darrera, sinònim de mirambell. I un arbre que, suggestivament, s’anomena bellaombra.
Dos adverbis: bellament i belleu (potser, emprat sobretot a Catalunya Nord).
Parlant de sufixacions, amb només una a anteposada, tenim abell, entre d’altres significats, rusc. La primera persona del singular, en el present indicatiu, de la conjugació baleàrica dels verbs acabats en –abellar, com: escabellar i descabellar, encimbellar i desencimbellar, encubellar i desencubellar o, allargant per davant abell, desabell, de desabellar (treure les abelles d’un rusc).
Acabem la breu i bella passejada amb uns termes comuns, com: corbell, escambell, garbell, i d’altres menys coneguts, com: mogobell, vocable arcaic d’origen àrab, amb el significat de l’interès calculat sobre el capital prestat, flabell, ventall de plomes gran, portat antigament a les cerimònies papals i de ritu oriental, rombell o rumbell (escrit amb o o u), crostó de pa i ribell (gibrell).
—————————————————————-
Per a més informació:
http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-de-la-Verge-dels-Dolors-Bellpuig-Setmana-Santa
