Dies sagrats per la CCC

Un any més el Dilluns i el Dimarts Sants, tal i com s’anomenaven allà a la prehistòria els dos primers dies de la popular i tabolaire Setmana Santa actual, han estat dies de treball per a la Cobla de Cambra de Catalunya. Un any més, l’Associació Músics per la cobla ha convocat a instrumentistes de primer nivell provinents de les més diverses cobles del país per tal d’enregistrar un nou CD.

No són dies triats a l’atzar. Aquests dies laborables a quasi tots els efectes però no lectius, és a dir vacacionals per a tots els mestres (també els de música), han estat anualment perfectes per poder convocar unes formacions de veritable luxe a enregistrar música difícilment assumible, sobretot econòmicament, per les cobles convencionals.

I no és que Músics per la cobla nedi en l’abundància i es pugui permetre pagar com es mereixerien aquests grans solistes, llogar el millor dels teatres i contractar els millors tècnics de gravació; res de tot això. L’entitat tampoc s’ho podria permetre si no fos que tots ells s’hi apunten desinteressadament, que els administradors de l’Auditori Pau Casals, del Vendrell, el cedeixen gratuïtament, i que un dels tècnics de so més prestigiosos del país, en David Casamitjana, es reserva aquestes dates per compartir una experiència tant complaent com poc lucrativa. Cada any diferent i, tanmateix, cada any idèntica.

Enguany, i sota la direcció de Bernat Castillejo, s’ha acabat d’enregistrar la integral de les sardanes per a cobla de Juli Garreta, una quimera iniciada l’any 2008 i que ha trobat el colofó, sempre sota la batuta del mestre sabadellenc, en aquesta cinquena sessió. Els dotze darrers títols sardanístics del mestre rellotger de Sant Feliu entre els quals trobem Pastoral, Isabel, La pastora enamorada o Juny.

I que no vinguin ara nous savis erudits a dir-nos que han trobat sis títols garretians més, enarborant que davant la impossibilitat de demostrar que no són d’en Garreta, doncs han acordat que ho siguin. Riure per no plorar. I les orelles, que no serveixen per a res? Si només escoltant-les ja es veu que no són ni del mateix autor. Amb aquestes teories podríem anar trobant sardanes d’en Garreta o de qualsevol altre a grapats.

Però oblidem les misèries terrenals i tornem als miracles celestials, que estàvem parlant de Setmana Santa i dels enregistraments de la cobla de Cambra de Catalunya a l’Auditori de Sant Salvador. Uns enregistraments que es remunten a l’any 1995 i que amb dues soles excepcions, s’han repetit any rere any.

I en aquests més de quatre lustres, més de 20 CD’s.: Oltra, Borgunyó, Vilà i Gandol, Enric Casals, Català, Vilamanyà, Basil, Martínez Comín, Ruera, Martí i Teixidor, Manén… I encara sis plaques més que recullen la integral de la música per a cobla de Joaquim Serra… I ara la integral de Juli Garreta…

Més de 150 músics, 13 directors, unes 300 obres enregistrades i, el que és més important: l’eterna pregunta que es repeteix sempre quan acaba cada sessió: …i l’any que ve què gravem? D’altra banda, ja l’any passat es va produir un altre fet significatiu: la participació al costat dels veterans d’un jove tible de 19 anys que, òbviament, quan tot va començar l’any 1995 encara no havia nascut.

Deu ser la Setmana Santa. És ben bé que qui no creu en els miracles és perquè no vol.