Favor que et faig, favor que em deus

No hi ha res comparable a la sensació que ens queda quan hem pogut ajudar algú. Perquè sí. Sense contrapartides. Diu el refranyer: L’almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas.

Però habitualment els favors són com els plats d’una balança i, de tant en tant, és bo fer balanç. Perquè tampoc pot ser sostenible un desequilibri sistèmic: dono, dono, dono i mai rebo res a canvi.

És veritat que no ens hi hem de mirar quan podem ajudar algú. Però és allò d’Avui per tu i demà per mi. I segurament, en la majoria dels casos, la balança no es mostrarà massa desequilibrada.

Favor que et faig, favor que em deus.