El llodrigó – Jaumet de Tuixent

En Jaumet de Tuixent (en realitat Josep Garcia, que morí al 2012) cantava aquesta cançó a cada Trobada d’acordionistes del Pirineu a Arsèguel, el darrer cap de setmana de juliol o primer d’agost. Cantava cap al final, ja de matinada, ja que la llista d’acordionistes era llarga, llarga.

Ell s’esperava, pacient, assegut en una cadira, malgrat els anys. I finalment arribava el moment esperat, sortia a l’escenari, agafava el micro i tota la gent que hi havia a la carpa del públic corejava amb ganes la tornada. En Jaumet estava content… i tothom l’anomenava “el llodrigó”. Van fer un grup que es deia (i es diu, però sense en Jaumet) “Surti com surti“, on ell cantava acompanyat d’acordió diatònic i cromàtic. És una cançó encadenada en què es van repetint els darrers versos d’una estrofa a l’estrofa següent

La cançó és pujada de tot, no s’està de res, la criada no tenia cap escrúpol i anava adelerada. Ara bé, els dobles significats hi són sempre presents, cal interpretar el llenguatge. El món popular no s’està (i s’estava) de parlar de temes escabrosos. Jutgeu vosaltres mateixos.

Sentirem una versió amb en Jaumet de Tuixent tot sol, tal i com la cantava a la trobada d’Acordionistes d’Arsèguel.

Música i lletra popular. CD Itinerari musical, poètic i llegendari per l’Alt Urgell.
Ed. Consell comarcal de l’Alt Urgell.
Suport de la Generalitat de Catalunya- 1999
———————————————————–

EL LLODRIGÓ

El diumenge al de matí ja m’encontro la criada,
ja li’n dono el Déu-vos-guard, Déu-vos-guard i l’hora bona.

Tinc por, tinc por.
Tinc por, deia la noia.
Tinc por, tinc por, tinc por,
que no em surti un lludrigó.

Jo li’n dono el Déu-vos-guard, Déu-vos-guard i l’hora bona,
li’n convido del bon pa, del bon pa i la llonganissa.

Quan s’ho va haver menjat tot li vaig dir què més volia.
Li’n remango el davantal, li’n remango les faldilles.
Li’n remango els enauguets, li’n remango la camisa.
Ja li’n veig un ull tancat, un altre que se li obria.
Voltat de pèl de conill, si no ho era, ho pareixia.
Jo li engego el furó, a veure si m’hi passaria.
Collons que el fot el forat, quina llargada tenia,
si no fos pels cascavells, el furó se m’hi perdria.
Ja t’ho foto jo ben net, que mai més li ficaria.
———————————————————–

Un vídeo amb una pila de cançons i tonades del Grup “Surti com surti”:
(minut 59 El llodrigó)

————————————————————

En “Jaumet de Tuixent” a la darrera trobada d’Arsèguel on va poder participar.

————————————————————

Notícia al Regió7 del traspàs de Josep Garcia el 2012.