Les laberintes
En la pàgina 295 del volum II del llibre de les Xilografies Gironines de Joan Amades (1948) el folklorista, en parlar de l’obra gràfica, exposa el següent: “Trobem en el fons Carreras el grup de gravats emprats per a la il·lustració dels fulls anomenats popularment -laberintes-, malgrat que damunt de l’imprès consti com a títol -Navegación por el Cielo-. Aquest imprès, curiós i singular, conté un seguit de màximes, consells i reflexions sobre la banalitat de la vida i davant de l’imperatiu de la mort. Deu ésser doblegat seguint un guió fix fins a reduir-lo a una mena de carta plegada damunt de la qual consta el títol, sota del que hom llegeix: -A todo mortal escribe aquesta carta un cartujo, y da en ella un fiel dibujo, que vida y muerte describe-. A manera que hom va obrint o desdoblegant la carta li van apareixent màximes i reflexions, algunes d’elles il·lustrades amb gravats al·lusius, i acaben per presentar-se-li dues figures, la d’un rei investit dels seus atributs reials i la d’una gentil donzella, que es presenten primerament amb totes llurs gales i que en desfer un darrer plec es mostren despullades de llurs robes i sota la forma d’eixuts esquelets. Entre ambós personatges figura el bust d’un cartoixà, que vol venir a representar l’autor de la –carta-. El tema de ressaltar la misèria humana davant la mort inexorable i rigorosa havia estat molt glossat per la literatura popular i de fil i canya i ve a constituir com una extensió o simplificació de la vella dansa de la mort, que tanta importància havia tingut en les lletres antigues.
Aquestes cartes –circulaven-, per dir-ho així, amb preferència a la resta de l’any, durant la quaresma, temps d’austeritat i de penitència, i també pels voltants de Tots Sants i de la festa dels difunts.
Posseïm nombrosos exemplars d’aquest imprès tan singular. A jutjar pels documents que hem pogut examinar, degué estar també molt difós per la Península, puix que en tenim edicions madrilenyes, vallisoletanes i sevillanes. La més antiga que en coneixem és precisament gironina, publicada per En Narcis Oliva, que imprimia al primer terç del segle XVIII. Els gravats són els mateixos que figuren avui en el fons de la casa Carreras. Per l’aire dels gravats i pel caire de la composició, així com pel sentit general d’aquest document, no el creiem anterior als setcents, i, per tant, l’edició gironina devia ésser de les primeres….”
Doncs bé, en el llibre, Joan Amades i, sobretot gràcies a la mà dels impulsors gironins de la bibliòfil obra: l’impressor, Jordi Carreras, i l’editor, Josep M. Gironella, complementaren de forma visual l’explicació del folklorista afegint un petit muntatge amb les il·lustracions del full imprès: Navegación para el cielo conegut, també, amb el nom de: Carta del frare caputxí.
Per altra banda, cal afegir que en les calaixeres del fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’hi conserven diverses mostres de fulls de papers xilogràfics com les que va editar a Girona la impremta de Narcís Oliva. L’existència de les quals, en el pas del temps és, realment, força excepcional ja que, com que estaven pensats, expressament, com a documents de consum popular per ser doblegats i desplegats diverses vegades, aquest fet, encara, provocava que esdevinguessin molt més fràgils que la resta d’impresos habituals per l’època.
I, dit això, ha estat una sort com, també, ho és avui que, en paral·lel, en el Museu d’Art de Girona es conservin les matrius xilogràfiques de la impremta Carreras entre les quals hi ha les de la Navegación para el cielo.
