Conserves tradicionals
La conservació és una de les tasques que permet allargar la vida comestible dels aliments. Es tracta d’emprar procediments que evitin que els microorganismes proliferin i facin malbé els productes alimentaris. Durant generacions, aquests coneixements s’han transmès oralment i formen part d’un ric patrimoni cultural intangible en perill d’extinció, ja que malauradament hem delegat aquesta funció a la indústria de l’alimentació.
Aquesta saviesa que conforma l’art de la conservació dels aliments, a causa de la divisió de tasques, ha estat responsabilitat, generalment, de les dones que l’han transmesa de mares a filles. Cal remarcar en aquest sentit el paper de la dona a les societats tradicionals com a persona que feia rutllar la família com a unitat econòmica.
Cada poble ha trobat, per mitjà de l’experimentació, els seus mètodes propis de conservació. Així segons d’allò que es disposa, s’utilitza una tècnica o una altra. Nosaltres, els pobles mediterranis, som privilegiats en aquest sentit perquè l’oli d’oliva, els alcohols, els vins i els vinagres diversifiquen les tècniques de conservació.
El fet de recuperar i practicar aquestes tècniques de conservació dels aliments ens permet gaudir del producte de temporada tot l’any, adquirir-lo en el seu millor moment tant de qualitat com de quantitat i per tant quan també el preu és el més baix al mercat.
Citarem només els procediments i tècniques que poden ser emprats d’una manera casolana tal com s’havia fet tradicionalment a les llars catalanes fins fa ben poc.
Així podem llistar: Conserves per dessecació, en sal, per fermentació, en sucre, en vinagre, en oli, en alcohol, i finalment arribem al mètode més modern, les conserves per esterilització.
Si volguéssiu entrar en el detall d’aquests procediments podeu consultar el Calendari dels Pagesos 2016 on trobareu un article extens sobre el tema.
Si volem fer conserves tal com ho feien els nostres progenitors no és una tasca difícil. Ara bé, cal ser observadors quan les vulguem consumir. Cal que ens fixem en les qualitats de color, olor i consistència. Si en obrir-les es produeix una petita explosió al pot, cal rebutjar-la. Si tenim dubtes sobre l’estat de les conserves, no les utilitzarem. Més val ser prudents en excés que patir una intoxicació. Aquests consells també són vàlids per a les conserves comercials. És important consumir-les abans d’un any. Per això, és recomanable que identifiqueu els recipients segons la data de la seva elaboració.
Per saber-ne més:
Llopart Puigpelat, Dolors. El rebost. Adobs confitures i licors a Catalunya. Editorial Altafulla, col·lecció El Pedrís, 4. Barcelona, 1979.
