La Cucanya de la Plaça Nova
Som el que mengem, però també som el que llegim, el que parlem, el que somniem, i també som el que juguem. L’univers lúdic català ens defineix com un poble força equilibrat. No predominen els jocs on la força ho és tot, en canvi l’habilitat i bones dosis d’estratègia i intel·ligència hi són presents. Podríem fer la síntesi dient que els nostres jocs tradicionals són la combinació, tan nostra, de seny i rauxa.
Aquest expedient C vol apropar-se al joc tradicional, però no a un joc qualsevol. Avui coneixerem la cucanya de la Plaça Nova de Barcelona.
Una cucanya és per definició un pal llis i ensabonat pel qual cal enfilar-se o caminar per agafar com a premi un objecte lligat a un dels seus extrems. Encara que aquesta és la definició que dóna el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, hom fa entrar dins el mot cucanya tot un seguit de jocs de sortija que, abans més que ara, eren els encarregats de donar entreteniment a les festes i celebracions de carrer.
Joan Amades a Quan jo anava a estudi ens explica com anava la cosa al carrer dels Àngels… Va fer-se una cucanya altíssima, formada per un pal de telègraf alt llis i molt ensabonat… Més endavant a la mateixa pàgina ens parla d’una festa popular celebrada a la cruïlla dels carrers Doctor Dou i Pintor Fortuny on ens explica que… També van plantar una maroma que ha estat l’única que he vist. Era un pal cilíndric amb dues baranes de corda, suspès horitzontalment a una alçada de tres metres . El concursant havia de cavalcar el pal, sostenir-se amb les mans a les baranes laterals i avançar assegut. El pal o maroma era sensiblement giratori, i per mica que el concursant es decantés, perdia l’equilibri i el pal giravoltava….
La cucanya que ens presenta Amades té la mateixa singularitat que l’amfitriona d’aquesta secció, la de la plaça Nova, ambdues són horitzontals i giren sobre un eix. Aquesta característica fa que la dificultat per desplaçar-se sobre la cucanya sigui més que notable, tot i que disposa d’unes cordes per agafar-se amb les mans i recolzar-hi els peus.
Coneixem l’existència d’aquesta Cucanya a la Plaça Nova des del 1884 i sembla ser que formava part d’un conjunt de jocs, a tall dels que ens descrivia Amades, i que van gaudir de molta popularitat . Tot i així la que actualment es pot veure i jugar-hi per les festes de sant Roc, pels volts del 16 d’agost és del 1903.
Si voleu provar sort i obtenir premi heu d’atansar-vos a la Plaça Nova els dies de la seva festa major a la tarda i la veureu en funcionament. Però si no podeu esperar la resta de l’any, es troba exposada al pati de la Casa dels Entremesos a la Plaça de les Beates.
