Una mà renta l’altra i les dues la cara

Aquesta dita ens ensenya que les persones han d’ajudar-se mútuament i també que no hi ha ningú que no degui un favor a algú altre. En definitiva, que els treballs en col·laboració poden ser més ambiciosos que els que faria cada persona per separat.

És evident que una mà no pot rentar-se a ella mateixa. Necessita obligatòriament de l’altra mà. I si col·laboren, es fa molt més senzilla la labor de rentar-se la cara.

Cal tenir-ho present: col·laboració, perquè tot suma i experiències i coneixements diferents, més que cercar l’enfrontament el que han de fer és complementar-se.

Una mà renta l’altra i les dues la cara.