Diada de Sant Joan

La festa de Sant Joan, i en concret la nit del 23 al 24 de juny, és la celebració del solstici d’estiu. Les fogueres són l’element més rellevant d’aquesta nit.

Al Pirineu, tant el català, aragonès, andorrà com el francès, cal remarcar la tradició de les falles en diferents comarques i poblacions, tradició que ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Concretament a la Val d’Aran, entre altres manifestacions festives, hi ha Era hesta dera crema der Haro de la població de Les (Baix Aran) amb les seves danses a l’entorn del foc i la pràctica de les “halhes” o brandons.

Entre els balls que s’hi executen hi ha el “Balh Plan” de Canejan, el qual ve a ser una dansa “importada” a la Val d’Aran en temps pretèrits a causa del sovintejat contacte amb les terres pallareses i ribagorçanes, però que assimilada i plenament acceptada per la col·lectivitat forma part també del patrimoni aranès. Ha estat recuperada per l’Amàs de dansaires Es Corbilhuès de Lés i executada en aquesta població amb motiu de Era hèsta dera crema der Haro.

Per la seva banda, la cançó: “Matí de Sant Joan”, cantada per Adrià Vernet, un informant de Margalef (Priorat), no té a veure amb els Solstici d’estiu de la nit anterior, sinó amb una altra pràctica històrica que es feia el matí de sant Joan: era el dia en que els joves eren cridats a files, a l’exèrcit. És una cançó que expressa la malenconia del moment pel fet de l’obligació d’haver anar a servir el rei i pel comiat dels éssers estimats.