La jornada de vuit hores

Cançó reivindicativa

Els moviments socials de protesta, les lluites obreres per motius laborals, socio-polítics i culturals que es tradueixen en vagues, manifestacions, concentracions, etc., comporten també el seu paisatge sonor: crits, consignes corejades, ús de sonadors, fins a cançons, himnes, música instrumental, etc. En aquest cas, la utilització del món sonor per a la consecució d’un fi és evident, i la música (considerada en sentit molt ampli) torna al seu estadi més elemental i primigeni de servei a les necessitats de l’home i de la col·lectivitat. D’aquesta manera, la pervivència d’una tonada té la força de remetre’ns documentalment i amb una descripció sintètica, a un fet del passat però encara viu en la memòria dels supervivents i descendents.

Aquí la cançó que presentem, de factura simple, ens situa, amb un pocs mots, en un temps i espai determinats: la vaga general de 1917 a la conca del Llobregat, i amb uns protagonistes en lluita: els obrers i els burgesos, aquests representats per l’amo, i una reivindicació: la jornada de vuit hores.

Josep Crivillé va enregistrar aquesta cançó l’any 1974 a Balsareny (Bages), cantada per l’informant Francesc Soler.