El truc

El truc

Gabinet de curiositats S XVIEl mot “museu” que ve del llatí museum i aquest del grec mouséion (μουσεiον), vol dir “temple de les muses”, i fou el nom donat a una institució d’Alexandria fundada per Ptolomeu II cap el 280 aC. El museu formava part del palau i contenia alguns pòrtics o patis, un teatre públic, una sala de lectura, i una gran sala on els savis menjaven junts.

Però els primers espais que els historiadors dels museus han considerat com a tals van ésser els anomenats “Gabinets de curiositats” creats a partir del segle XVI i van continuar creant-se durant els segles XVII i XVIII. No eren altra cosa que col·leccions d’elements dels tres regnes del món natural – animal, vegetal i mineral – que alguns magnats, reis i erudits acumulaven per estudiar-los i entendre el món que els envoltava. Posteriorment, també s’hi col.leccionaven objectes del que avui en diem arqueologia, etnografia, relíquies religioses, obres d’art… Els espais on eren mostrats tots aquests objectes tenien un cert aire enigmátic, misteriós, màgic. Amb el pas del temps, els museus es van anar especialitzant i generalment s’accepta l’agrupació dels museus en museus d’art, d’història, de ciència, de tècnica i d’etnologia.

Truc del joc de bitlles

Com a hereus d’aquests Gabinets de curiositats, els museus d’ara mateix, probablement uns més que d’altres, podriem dir que tenen un punt d’enigma, de màgia que sovint es vol potenciar. A més, a ningú se li escapa que un espai il·luminat de determinada manera per exemple, pot donar una ambientació perfecta en qualsevol exposició als museus. Per això és un element tant important del que hi ha autèntics especialistes. Crear aquesta ambientació, sovint ajuda a comprendre alló que s’està exhibint o a entendre el que es vol explicar.

Truc per dur aigua o llet
Truc per dur aigua o llet

I, ja posats en temes de màgia, abordarem el nou secret de l’Etnològic, però permeteu-me que m’inventi una endevinalla-embarbussament per dir-vos del què es tracta, ja que parlaré d’un truc. I us dic que…el secret d’avui “ és un truc que no te truc, però és un truc que fa truc doncs és un truc de boc ” i… no és cosa de màgia!

I què és un truc de boc? Doncs és el que coneixem com a esquella o esquellot però gros, molt gros, de forma arrodonida i més estreta de baix que de dalt, que habitualment porten els bocs, els mascles de la cabra domèstica, per guiar el ramat.

I dic habitualment perquè els trucs, també anomenats borrombes, esquelles, esquellots, picardes o picarols segons la mida, també s’usaven en altres afers… A molts llocs de Catalunya, quan es casava una persona vídua i amb major motiu si hi havia molta diferencia d’edat amb l’altre contraent, quan es feia fosc era costum de fer-los «esquellots», o sigui fer soroll amb trucs i esquelles de tot tipus, llaunes o ferros davant de casa seva. Començaven per una punta del poble a fer sonar i repicar tots aquests estris, i es passejaven per tots els carrers, mentre s’afegia gent a la cercavila quan s’assabentaven qui eren els nuvis. Els ”esquellots” eren una mena de càstig per a les persones vídues que es casaven novament. Malgrat que legalment podien fer-ho, la gent per causa de les tradicions o creences religioses, els feia burla i no era ben vist que els vidus i vídues es tornessin a casar. Als matrimonis benestants això no s’aplicava, però per a la resta, sí. Al segle XIX, sovint s’adjuntava als esquellots uns ninots de palla que simbolitzaven els nuvis i se’ls passejava pel poble, mentre es feia soroll i mofa i, en acabar, es cremaven els ninots.

Fins que havien pagat un àpat o un ball al jovent del poble, els “esquellots” no paraven. Si, amb anterioritat havien arribat a un acord, el soroll de ferralla no es produïa, però de vegades els nous casats eren tossuts i el «concert» durava dies. En alguns pobles portaven la iniciativa dels «esquellots» els nois quan es tractava d’un vidu i les noies si era una vídua.

Però, tornant als trucs o borrombes del museu, segons ens descriu Ramón Violant dels que va recollir durant els anys 40 n’hi havia que feien la seva feina de guiar el ramat penjats al coll d’un boc amb magnífics collars de fusta tallada o policromada i altres que, sense el batall, portats del revés i afegint-hi una nansa, eren usats pels pastors com a recipients per dur aigua o llet. Però… encara hi ha altres trucs al museu! Es tracta de la bola anomenada truc, feta d’una berruga de noguera per al joc de bitlles, que va adquirir Violant l’any 1946 a Escaló, al Pallars Sobirà. Ja veieu que finalment, el truc no tenia cap truc…