Els tres garberets
Laurentí Parramon “Tino”

La cançó que us posem avui està emparentada amb l’himne nacional de Catalunya: Els Segadors. Jaume Ayats, musicòleg i director del Museu de la Música, en el seu llibre Els segadors, de cançó eròtica a himne nacional (AYATS, 2011), ens en parla abastament.

Arribar d’aquí a himne nacional passa per força viaranys, entre la mare d’en Jacint Verdaguer i algun altre mossèn per entremig… i més enrere una guerra de segadors i un romanço, que fent un còctel ens donen l’himne fet per Francesc Alió (1862-1908), salvant distàncies. Si el tema us interessa, busqueu el llibre de Jaume Ayats, no us en penedireu.

Aquests segadors o garberets són una mica fatxendes, sobretot un d’ells que aprofita les mestresses (i potser les minyones) que troba de camí i les va fent seves. De vergonya, cap ni una per mostrar l’eina i que la senyora se n’enamori i acabi fent més feina que no pas segant blat, això sí, ben alimentat per tenir força! Ara podrem escoltar la versió de cançó eròtica, l’himne ja el sabeu. La versió sencera és un document “en brut” tal i com el va recollir Artur Blasco. Com sempre hi ha variants a les lletres, cosa normal a la cançó popular i tradicional.

“Els tres garberets”, cantada per Laurentí Parramon “Tino” de Josa de Cadí (Alt Urgell) l’agost de 1988.
Enregistrament realitzat i proporcionat gentilment per Artur Blasco, Fundació Privada Artur Blasco, Arsèguel.

Si n’hi ha tres garberets a la plana de Cerdanya
que han anat a segar a Urgell, a segar una quinzenada.
Sega-me-la arran (bis) tres pams enlaire, sega-me-la arran.

Que han anat a segar a Urgell, a segar una quinzenada
l’un porta el volant d’or, l’altre l’en porta de plata.

L’un porta el volant d’or, l’altre l’en porta de plata,
i el més petitet de tot el porta sobredaurada.

Se n’ha aturat a pixar allí en una cantonada
Una senyora ho ha vist, n’ha quedat enamorada.

Ja l’ha enviat a buscar, per una seva criada.
“Garberet, bon garberet, la senyora vos demana.”

“Diga.li que ja vindré a les tres de la matinada.”
Quan les tres ne varen ser, garberet puja l’escala.

“-Senyora què se li ofereix, què és el que vostè demana?”
“-Sí és que em volguéssiu segar un campet de civada”