La bolangera (Moja)
La Bolangera és una dansa, probablement d’origen francès, ballada per molts esbarts dansaires. El nom prové, segurament, de la paraula francesa “boulangère”, que vol dir “fornera” i que és el nom també d’una dansa en ball rodó que es ballava a França. Fins i tot el sentit de la lletra del text que es cantava amb el ball va mantenir el to de descripció d’aquest personatge de no gaire bona fama, que res té a veure amb la poètica “balanguera” que descriu Mn. Alcover.
Va assolir gran difusió pel fet que era emprada com a “cap de ball” per a començar les festes de les places i previ acord amb els músics, podien formar-se parelles a l’atzar que calia mantenir durant tota la festa.
Formalment i de forma generalitzada, les bolangeres són balls en forma de cercle tancat, ballats per un nombre il.limitat de parelles mixtes. Acostumen a tenir dues parts. La primera, saltada, representa un desplaçament de la rotllana de parelles en una o dues direccions. Es repeteix i s’intercala entre l’altra part o figura.
Entre les segones figures més generalitzades de les bolangeres hem de destacar les cadenes de braços o mans realitzades per tots els balladors alhora o només per una part d’aquests, els canvis de parella, les passades, etc.
La Bolangera de Moja és un exemple clar d’aquest tipus de ball. A la segona part de la dansa l’home que balla realitza una cadena amb la seva pròpia parella intercalant-hi les dones de les altres parelles, una després de l’altra.
La música està composta per dues melodies quadrades, la primera en compàs 2 per 4 i la segona en comàs 6 per 8. El nombre de compasaos és de 8 la primera melodia i 9 a la segona figura ja que malgrat la melodia és també cuadrada, com deiem, al final hi ha dos acords afegits a mode de cadència conclusiva que configuren el novè compàs.
El ball de la bolangera es trova a molts indrets de Catalunya. Algunes de les més populars són la de Solsona, la de Linyola, a la Ribera de Cardós, la de Castellbó, al Pallars, i la que us em presentat avui: la Bolangera de Moja, també coneguda per la del Penedès.
