Figures d’advent

A la pàgina 751 del Vol. V del Costumari Català de Joan Amades, hi ha una il·lustració amb el següent peu: “Figures representatives de l’Advent, en paper retallat, que serviren de calendari d’aquest període d’abstinència. Cada setmana se’ls tallava un braç o una cama, i la nit de Nadal, en tornar de la Missa del gall, se li tallava el darrer i era tirada al foc amb certa solemnitat. Les quatre procedeixen de Barcelona.”

Doncs bé, a les calaixeres del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya hi trobarem les quatre figures originals d’advent a les quals fa referència el peu anterior citat. Això sí, integrades a la col·lecció de llufes efímeres del folklorista ja que, probablement, va considerar escaient agrupar totes les peces en una única sèrie on, per cert, també hi ha Velles Quaresmes, possiblement, perquè tenien en comú semblances de forma.

De retorn en el volum del Costumari i relacionat amb la tradició de fer aquests ninots de paper, l’Amades escriu que: “Antigament, l’advent constituïa les cinc setmanes anteriors a Nadal. Havien estat de rigorós dejuni i d’estreta penitència. Tant és així, que hom el qualificava de “carnestoltes de Nadal o d’advent”, i també de quaresma de Nadal, d’advent, d’hivern, de Sant Martí, i de petita. Actualment, l’advent comprèn el període de temps inclòs dins dels quatre diumenges abans de Nadal i comença pel diumenge més immediat al dia de Sant Andreu, que sempre s’escau entre el dia 27 de novembre i el 3 de desembre.

Per a portar el compte del curs de l’advent s’havien retallat uns ninots de l’aire dels emprats per a calcular la quaresma. Ordinàriament volien simular un home, així com els quaresmals, corresponents a les cinc setmanes de duració de l’advent. Cada diumenge se’ls tallava un braç, i la nit de Nadal, en tornar de la Missa del gall, se li tallava el darrer i es tirava la resta de la figura al foc amb certa solemnitat. El costum fa molt anys que s’ha perdut i gairebé ja ni és de record de la nostra generació; això no obstant, encara sabem d’una llar barcelonina on es practica, i d’ella procedeixen les figures que donem per mostra.”

Pel que fa a aquesta llar de Barcelona, que comenta en el llibre l’Amades, malauradament, es fa difícil de poder esbrinar. De fet, les úniques anotacions trobades en relació a les figures són les paraules escrites damunt d’alguns dels ninots originals (dominiques d’advent, darrer diumenge de novembre L’adven) o bé, a les cartolines blanques que els fan de suport base (llufa), les quals, de retruc, ens són en l’actualitat mostra del criteri de conservació d’una altra època ja que optaren per encolar les peces d’Advent al damunt. Respecte a la lletra manuscrita, cal afegir que aquesta és  de la Consol Mallofré, la incombustible secretària personal de l’Amades.

Si analitzem detingudament cadascuna de les figuretes, és interessant observar que són retallades, probablement, amb dolçor infantil tot utilitzant papers d’embalar, reciclats o bé de diaris. En relació a les mides, aquestes oscil·len entre els 20 i 25 cm. tant d’alçada com d’amplada i com a tret de confecció tenen forats fets a posta per dibuixar ulls, nas, boca, botons i altres complements de vestuari. Ara bé, posats a mirar amb lupa, a la figura superior que es reprodueix al llibre es poden entrellegir paraules que fan referència a la revista Haz (Semanario del Sindicato Español Universitario de la Falange). Res, sense més importància, potser només fou cosa d’emprar el paper que tenien a mà en aquell moment la família barcelonina, potser?