Nous rituals
Les persones al llarg del nostre periple per la vida passem per diferents status. Aquests venen marcats pels rituals de pas, autèntiques cerimònies que marquen l’inici i acabament d’aquestes etapes. Una vegada algú ha completat un ritual de pas, la societat l’accepta en el nou estatus.
Al nostre país i durant segles alguns d’aquests rituals mes comuns han estat el bateig, la comunió, la confirmació, el casament, el funeral degut a la marcada influència que l’església catòlica tenia en la societat. D’altres venien donats pels condicionants de l’època per exemple la famosa “mili”, servei militar, o com deia la meva avia “fer el soldat”, que marcava en el cas dels nois un pretès pas de jove a home. Tant és així que fins i tot la parla col·loquial ho tenia assumit amb expressions com “tornaràs fet un home”, “ara et faràs un home” etc.
Per sort algunes coses canvien. I ja ningú se sent condicionat a passar per la vicaria per celebrar aquests ritus, a no ser que sigui per convenciment propi. I també per sort, s’ha demostrat que els nois no han de purgar un any de la seva vida vestits de caqui i marcant el pas, per convertir-se en homes fets i drets, és només qüestió d’esperar i la natura fa el seu curs.
Tot i així ara que no passem per vicaria, ni ens espera un sergent disposat a posar-nos a to el nivell de testosterona dels nois de per vida, els rituals de pas segueixen sent necessaris. Alguns s’han inventat de vell nou i curiosament els gegants i el bestiari de les poblacions han tingut un paper protagonista convertint-se en els vehicles d’aquests nous rituals de pas.
Un dels rituals de pas de nova fornada que amb mes èxit s’està estenen és el de l’entrega del xumet. Desprendre’s del xumet és l’equivalent a fer-se gran, a deslligar-se d’aquell objecte que identifica el nen amb el grup dels mes petits. L’estructura del ritual en qüestió pot variar segons la població, la família, el nen o nena però és força similar a tot arreu.
Els elements que intervenen a la cerimònia son el xumet que és l’element de sacrifici, el nen o nena i els pares que estableixen un pacte d’entrega, , i els gegants o la bèstia de torn que és el representant de la comunitat i que fa possible el ritual.
Un cas curiós d’entrega del xumet és el que va sorgir espontàniament l’any 1994 al Poble Nou de Barcelona. Aquell any la Víbria del Poble-Nou acomplia dos anys, igual que altres nens del barri. Un d’aquests nens va fer una promesa: va dir que quan es fes gran donaria el seu xumet a la Víbria. Des d’aleshores, tots aquells nens i nenes del barri que s’han fet grans porten els seus xumets a la Víbria com a símbol de maduresa. Aquest acte és correspost amb una ballada de la Víbria, al so de la Ballada dels Marrecs, composada expressament per a aquesta cerimònia.
Al Barri del Poble Nou de Barcelona els nens i nenes entreguen el xumet a la víbria. A Vilanova i la Geltrú els nens deixen el xumet al coll de la mulassa. A Vilafranca es posa al coll de la Gallina Ballarica, A Molins de Rei els xumets son entregats al Camell, a Argentona als Gegants. Altres poblacions realitzen aquest ritual amb d’altres personatges festius, com els patges i carters reials a les cavalcades de reis.
—————–
Un video de la Víbria del Poble Nou.
—————–
Més informació a la web www.festes.org
