El Comte Arnau – Joan Manuel Serrat

El Comte l’Arnau fou un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments promesos), va ser condemnat a cavalcar durant tota l’eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al que li surten flames per la boca i els ulls. En principi, també és un personatge literari que té el seu origen en una cançó tradicional catalana, possiblement apareguda a Ripoll a finals del segle XVI en la qual es narra el diàleg entre l’ànima del comte Arnau, que purga l’incompliment dels seus deures militars i la seva vídua. I des de Ripoll, el mite arribà arreu dels Països Catalans.

Joan Manuel Serrat, dins del seu treball anomenat, “Cançons Tradicionals”, editat el 1967, va incloure aquesta cançó del segle setze o disset, que va ser composta per acompanyar un ball.

——————-

——————-

I aquí teniu la lletra sencera.

La comtessa està asseguda viudeta igual!
La comtessa està asseguda al seu palau.

Se li presenta a la cambra, valga’m Déu, val!
se li presenta a la cambra el comte Arnau.

Tot cobert de roges flames, ai quin espant!
tot cobert de roges flames, valga’m Déu, val!

Tota sola feu la vetlla, muller lleial?
tota sola feu la vetlla, viudeta igual.

– No la faig jo tota sola, comte l’Arnau,
no la faig jo tota sola, valga’m Déu, val!

Qui teniu per companyia, muller lleial?
qui teniu per companyia, viudeta igual?

– Déu i la Verge Maria, comte l’Arnau;
Déu i la Verge Maria, valga’m Déu, val!

On teniu les vostres filles, muller lleial?
on teniu les vostres filles, viudeta igual?

– A la cambra són que broden, comte l’Arnau,
a la cambra són que brodrem seda i estam.

– Me les deixaríeu veure, muller lleial?
me les deixaríeu veure, viudeta igual?

– Massa les espantatíeu, comte l’Arnau,
massa les espantaríeu, valga’m Déu, val!

– Deixeu-me endur una filla, muller lleial,
que amb mi passarà les penes que estic passant.

– Així com les heu guanyades, valga’m Déu, val!
tot sol com pugueu passeu-les, comte l’Arnau.

– Solament la més xiqueta, muller lleial,
solament la més xiqueta, viudeta igual.

– Tant m’estimo la més xica, comte l’Arnau,
tant m’estimo la més xica com la més gran.

– Per què no caseu les filles, muller lleial?
per què no tinc dot per dar-los, valga’m Déu val!

– Al capdavall de l’escala, muller lleial,
al capdavall de l’escala n’hi ha l’arjan.

– Són monedes mal guanyades, valga’m Déu, val!
són monedes mal guanyades, comte l’Arnau.

– On teniu els vostres fills, muller lleial?
on teniu els vostres fills, viudeta igual?

– A la cambra són , que juguen, valga’m Déu, val!
a la cambra són, que juguen, comte l’Arnau.

-On teniu vostres criades, muller lleial?
on teniu vostres criades, viudeta igual.

Massa les espantaríeu, comte l’Arnau,
massa les espantaríeu, valga’m Déu, val!

– On teniu els vostres mossos, muller lleial?
on teniu els vostres mossos, viudeta igual?

– A la pallissa, que dormen, comte l’Arnau,
a la pallisa, que dormen, valga’m Déu, val!

-Pagueu-los bé la soldada, muller lleial;
ja veieu les meves penes, viudeta igual!

-Per on heu entrat, vós, ara, comte l’Arnau?
per on heu entrat, vós, ara, valga’m Déu, val?

-Per la finestra enreixada, muller lleial,
per la finestra enreixada, viudeta igual.

– Ai, que me l’haureu cremada, comte l’Arnau,
ai, que m’e l’haureu cremada, valga’m Déu, val!

– Ni tan sols us l’he tocada, muller lleial,
ni tan sols us l’he tocada, viudeta igual!

– Què és això que us surt del cap, comte l’Arnau?
què és això que us surt del cap, valga’m Déu val?

-Males coses que he pensades, muller lleial,
són les males llambregades, viudeta igual.

-Què és això que us ix pels nassos, comte l’Arnau?
què és això que us ix pels nassos, valga’m Déu, val’

-són les coses que he olorades, muller lleial,
són les coses que he olorades, viudeta igual.

-Què és lo que us ix per la boca, comte l’Arnau?
què és lo que us ix per la boca, valga’m Déu, val?

-són les males paraulades, muller lleial,
són les males paraulades, viudeta igual.

-Què vos ix per les orelles, comte l’Arnau?
què vos ix per les orelles, valga’m déu, val?

-Males coses que escoltades, muller lleial,
males coses que he escoltades, viudeta igual.

– què és això que us ix pels braços, comte l’Arnau?
què és això que us ix pels braços, valga’m Déu, val?

– són les males abraçades, muller lleial,
són les males abraçades, viudeta igual.

-què és lo que us ix per les mans, comte l’Arnau?
què és lo que us ix per les mans, valga’m Déu, val?

– Males coses que he tocades, muller lleial,
males que he tocades, viudeta igual.

-què és això que us ix pels peus, comte l’Arnau?
què és això que us ix pels peus, valga’m déu, val?

-Els mals passos que donava, muller lleial,
els mals passos que donava, viudeta igual.

-què és aquest soroll que sento, comte l’Arnau?
què és aquest sorrol que sento que ne dón espant?

-És el cavall que m’espera, muller lleial,
és el cavall que m’espera, viudeta igual.

– Baixeu-li grana i civada, comte l’Arnau,
baixeu-li grana i civada, valga’m Déu, val!

– No menja gra ni civada, muller lleial
sinó ànimes damnades, si n’hi donau.

– On vos han donat posada, comte l’Arnau?
on vos han donat posada, valga’m Déu, val?

– A l’infern me l’han donada, muller lleial,
a l’infern me l’han donada, viudeta igual.

-Per què alli us l’han donada, comte l’Arnau?
per què allí us l’han donada, valga’m Déu val?

-Per soldades mal pagades, muller lleial,
i donzelles deshonrades, viudeta igual.

-Cada dia us faig l’oferta, comte l’Arnau,
cada dia us faig l’oferta, valga’m Déu val!

-Us dic que no em feu l’oferta, muller lleial,
us dic que no em feu l’oferta, viudeta igual,

que com més me feu l’oferta, muller lleial
que com més me feu l’oferta, més pena em dau!

Feu-ne tancar aquella mina, muller lleial
que com més me feu l’oferta, més pena em dau!

Feu-ne tancar aquella mina, muller lleial,
que dóna al convent de monges de Sant Joan.

quina hora és, que el gall ja canta, muller lleial?
quina hora és , que el gall ja canta, viudeta igual?

-Les dotze hores són tocades, comte l’Arnau,
les dotze hores són tocades, valga’m Déu, val!

– Ara, per la despedida, muller lleial,
ara, per la despedida, dem-nos les mans.

– Massa me les cremaríeu, comte l’Arnau,
massa me les cremaríeu, valga’m Déu, val!

Font: Crestomatia de Cançons tradicionals catalanes.
Joaquím Maideu (Eumo) – Pàg. 50