Bon Nadal

Tot just acabant el mes de novembre, ja ens trobem abocats de plè a les festes nadalenques, l’Any Nou, els Reis… De fet ja ho estavem fa unes quantes setmanes. Ja fa molts dies que veiem les llums dels carrers ja instal·lades a punt que algú apreti l’interruptor. No se si m’ho sembla a mi però diria que any rera any les posen més aviat.

Un any més, doncs, arriben aquestes dates en les que tot es transforma: la gent es torna més bona (o, si més no, així ho aparenta) i la butxaca es fa més gran (tot i que en els temps que corren el que cal que creixi és l’imaginació per treure partit de la cada cop més migrada economia).

I sense oblidar que al mig gaudirem del “pont” (enguany quasi bé aqueducte) que ens proporciona el calendari festiu actual, amb aquestes dues festes tant dispars i només relacionades per la seva proximitat en un calendari capriciós i desordenat,  com són la Constitució (no deixa de tenir bemolls que celebrem la festa d’una llei que, a molts catalans, pel que sembla, ens fa tant la punyeta) i la Puríssima Concepció (que també celebrem tant si com no, siguin quines siguin les nostres creences i estiguem o no en un estat laic).

Però, personalment, penso que de totes les festes que ens proporciona l’any, el Nadal és especial. Potser si que per Nadal som tots una mica diferents. Potser si que, malgrat la quantitat d’influències i manipulacions amb que ens obsequia una societat comercialitzada i consumista, per Nadal som capaços de transformar el nostre tarannà i ser una mica més sociables, una mica més amics dels nostres amics, una mica més humans…

A mi, m’agrada felicitar el Nadal. I quan s’acosta el dia i m’acomiado dels companys de feina, dels veïns o dels amics, amb la certesa que no els veuré fins després de la data màgica del 25 de desembre, “xalo” per desitjar-los un BON NADAL, i els abraço i els petonejo com no faig la resta de l’any, és clar. I no hi ha en la meva gestualitat, creieu-me, ni un bri de falsedat o de compromís: ho faig sincerament, de veritat, i m’agrada molt poder-ho fer. Fins i tot em reca quan me n’oblido.

Enguany, per primera vegada a la meva vida, aquesta “Columna” del FES TA FESTA internàutic, em dona l’oportunitat de felicitar el Nadal a tot el món mundial. Si, ja sé que direu que exagero però, la realitat és que aquest text amb el que ara us castigo el podrà llegir qualsevol arreu del món, gràcies a aquesta meravella de l’Internet. I de passada puc fer recaders als lectors i oïdors dels meus millors desitjos per a tots els seus familiars i amics. És aquesta una columna plena de petons i abraçades per a tothom.

Així doncs, de part meva i de tota la gent que fa possible el FES TA FESTA, sincerament, que tingueu un molt BON NADAL. Una felicitació que molts pensaran que és massa aviat. Però si volen que visquem el Nadal molt abans de que arribi la festa en si, perquè no el podem felicitar també amb antelació?

Si més no, té una avantatge: d’aquí uns dies podrem felicitar-vos de nou i desitjar-vos el millor any 2011 possible i que us portin moltes coses els Reis.