A media luz – Cobla Mediterrània

Bé, avui anem de tango. Portat al nostre terreny, és clar. La cançó es va compondre l’any 1925. La lletra la va escriure Carlos César Lenzi i la música la va fer  Edgardo Donato. Aquells noms argentins que tant aviat sonen italians, com alemanys, com castellans…

Moltes versions s’han escoltat d’aquest tema, però sens dubte el més popular és el que va enregistrar Carlos Gardel, la veu indiscutible del tango per excel·lència.

Avui però, l’escoltarem amb so de cobla. Ja us deia que la portàvem al nostre terreny. Es va editar el 1995 en el volum 2 del “Gran Ball amb La Cobla Mediterrània”.
I, és clar, em refereixo al “A media luz”. Amb un arranjament d’en Jordi León.
I sona així.

 

 

 

————————————–

La versió original d’en Gardel

http://www.youtube.com/watch?v=TwEAF3clZys

————————————–

Si el voleu cantar mentre l’escolteu, aquí teniu la lletra.

Corrientes tres cuatro ocho,
segundo piso, ascensor;
no hay porteros ni vecinos
adentro, cóctel y amor.
Pisito que puso Maple,
piano, estera y velador…
un telefón que contesta,
una fonola que llora
viejos tangos de mi flor,
y un gato de porcelana
pa que no maúlle al amor.

Y todo a media luz,
que es un brujo el amor,
a media luz los besos,
a media luz los dos…
Y todo a media luz,
crepúsculo interior,
que suave terciopelo
la media luz de amor.

Juncal doce veinticuatro,
telefonea sin temor;
de tarde, te con masitas,
de noche, tango y amor;
los domingos, te danzante,
los lunes, desolación.
Hay de todo en la casita:
almohadones y divanes
como en botica… cocó,
alfombras que no hacen ruido
y mesa puesta al amor…