Novenari de les ànimes

Del temps de Tardor tenim referències musicals relacionades amb element religiós important d’aquesta estació: la vida del més enllà, els difunts, les “ànimes del Purgatori” en definitiva. El Novenari de les Ànimes era una pràctica religiosa més o menys pròxima a la festa dels Difunts –2 de novembre- que consistia en prèdiques diàries a l’àmbit de la parròquia orientades a la conversió personal dels fidels creients. Les “penes” del Purgatori i la possibilitat d’anar-hi a parar després de la mort era l’argument principal per dur una vida moralment íntegra.

Durant aquests nou dies es cantava al final de la cerimònia un cant molt compungit i amb connotacions de dolor intens. Les protagonistes d’aquest cant eren les mateixes “ànimes del Purgatori” que, a través d’aquest cant punyent semblava que es feien presents a l’assemblea de fidels.

Segurament devia causar un fort impacte emocional ja que els informants recordaven el cant del Novenari com quelcom que els feia tremolar i, fins i tot, els feia por: “A les ànimes oïu! Que criden: Ai, quin dolor”

A la vegada és simptomàtic que una de les versions que aquí s’ofereixen, la de Monistrol de Calders, presenta un text amb aire humorístic i de mofa. Això indica fins a quin punt una certa incredulitat popular aflora per damunt de totes les pors.