Corrandes de caramelles

La pràctica de cantar caramelles el Dissabte de Glòria i el diumenge de Pasqua florida és, i ha estat, important a moltes poblacions de Catalunya. D’aquesta pràctica de música vocal he diferenciat dos tipus de repertori: les corrandes de caramelles i els cants de caramelles. On és la diferència?

Avui ens fixarem en la Corrandes.

A part dels Goigs del Roser, que era el repertori més antic que es cantava a les Caramelles de Pasqua, hi havia també la pràctica de cantar corrandes. Una corranda és una cançó curta de quatre hemistiquis heptasil·làbics que tant podia ser improvisada com acudir a referències comunes pròpies d’aquesta diada. Normalment anaven adreçades als amos o a les noies de la casa (especialment a pagès) com agraïment per l’acolliment, el fet d’haver-los escoltat el seu cant, i per haver-los obsequiat amb beguda i menjar. En cas contrari, si els amos havien estat gasius i garrepes, el text de les corrandes eren de venjança i de sarcasme.

Moltes vegades el darrer hemistiqui consistia a expressar l’alegria de “Jesús ressuscitat”. Les melodies d’aquestes corrandes són simples i obeïen a models coneguts. La temàtica d’aquestes corrandes varia segons el tracte rebut: o es beneeix amb lloances els amos de la casa o se’ls “maleeix” desitjant-los tots els mals. No cal dir que l’al·lusió al menjar hi és ben present.

Escoltem dues corrandes recollides al Bages. Una a L’Estany (actualment comarca del Moianès) i fa al·lusió a la Quaresma i al menjar.

L’altra corranda es va recollir a Cornet (Sallent), i és una corranda de venjança contra una casa que han estat gasius.