Melangia (sardana) – Josep M. Tarridas

Parlar de Josep M. Tarridas és parlar, inevitablement, de “Islas Canàrias”. Moltes vegades hem comentat els casos de molts compositors que s’ha fet famosos per una sola obra i, tot i que potser aquest no seria exactament el cas del mestre santpolenc sobretot a Catalunya (ja que en el camp sardanista va ser autor d’altres pàgines molt populars), l’èxit de l’esmentat pasdoble va superar abastament el de qualsevol altre títol i, molt especialment, més enllà de les nostres fronteres.

Nascut l’any 1903 a Sant Pol de Mar, rebé la primera formació musical del mataroní (establert a Sant Pol) Francesc Casellas i Castellet. El 1922 va fundar la cobla Llevantina, de Calella, de la qual fou director durant dotze anys, actuant-hi de primer tenora i també de tible. Igualment va ser el fundador de l’Orfeó La Barretina, de Malgrat de Mar.

Tot i les seves continuades incursions en el camp dels ballables (Islas Baleares, el vals per a orquestra de festa major amb tenora    , etc.), en el cinema amb peces com Mi barco velero o A la luz de la luna; o  en el camp simfònic per a orquestra i per a banda, etc. Tarridas no deixà mai la sardana de la qual va ser un fervent enamorat. Va compondre més d’un centenar de sardanes. I la seva fidelitat a la dansa catalana queda especialment palesa en el fet que no deixà de fer i enviar les seves composicions, malgrat haver viscut molt temps fora de Catalunya, concretament a Madrid, on va morir el Dia de Reis de 1992.

Recordarem títols inoblidables i molt populars com “Quan els ulls parlen”, “La punxada d’una rosa”, “La mel als llavis” (en què ens insinuava la melodia de la Santa Espina quan aquesta estava prohibida), “Temps que no tornen”, “L’espill de l’agulla”, “Adriana”, “Hores que volen”, “A posta de sol” i aquesta que us convidem a escoltar en el CLÀSSICS DE COBLA d’avui: “Melangia”, escrita l’any 1928.

El compositor ganxó Josep M. Vilà i Gandol deia d’aquesta sardana i de l’autor: Melodia elegant i placívola, fuig d’encarcaraments dissortadament tan abundants en aquesta època. Les sardanes d’aquest jove compositor tenen gairebé totes un moment de poesia, un instant sortós que porta una alenada de regust del nostre paisatge català.

N’escoltarem un enregistrament de la cobla Marinada de l’any 2000, dirigida per Francesc Benítez i amb David Estañol com a tenora solista.

Melangia, de Josep M. Tarridas