Floral i poètica primavera

Floral i poètica primavera

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Començo?

A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents,
no ets encara el millor temps
pro en tens tota l’alegria.

(L’Ametller, de Joan Maragall)

Què? Preciós! Veritat? Doncs ara, quan floreixen els fruiters, com que la majoria sou urbanites que us passeu els dies asseguts davant de teclats, a la que algú us estampa davant la pantalla un ametller florit, lo cap de setmana, us agafa la bogeria col·lectiva d’engegar cotxes i deixar petjada de roderes als camps a fi de contemplar bocabadats com desperta la natura i, acte seguit, dir en veu alta allò de: “Camacu”. Sí o no? Ara, una vegada vista una pomera, vistes totes, eh? Tampoc us hi encanteu gaire perquè de forma automàtica la gana entra i cap al restaurant del poble a cruspir mongetes amb llonganissa (ai, perdó, que volia dir seques amb botifarra) fer un traguinyol del porró, un cafetó (això sí, carregadet) i… som-hi, carretera, manta i que el paisatge lo tinguem a punt per l’any que bé a la mateixa hora, no?

Doncs, sabeu què diré? Que teniu un pa gros a l’ull ja que això no va ben bé així, perquè, ja us voldria veure a peu de finca quan s’ha d’ensulfatar, collir la fruita, llevar clofolla o bé podar els arbres. – Oh, que ho feu amb tractor i màquines! Sí, però… sigueu-hi, sigueu-hi quan hi ha també gelades o pedregades. – Oh, que els de pagès sempre ens queixem? No, que va! Sabeu què? Només ho fem per vici! Ah, i… de postres, ara que proliferin les al·lèrgies als pol·lens, la culpa, a sobre, és dels pagesos, veritat? Solució? Arrencar arbres i… santes pasqües! Doncs, no, volteu amb mascaretes si convé, però per poc que puguem evitem estar d’esquena a la natura, contemplem-la i estimem-la com ho fan els poetes.

Acabo?

La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat…            

(La Ginesta, de Joan Maragall)

Una abraçada ben forta… visca la primavera floral i poètica i, fins a la propera!