L’albergínia és depurativa de l’organisme
L’alberginiera (llat., Solanum melongena; cast., berenjena) és una planta anual originària de l’Índia que fou introduïda a Europa per comerciants àrabs i, des de l’època medieval ha estat conreada en les hortes de la Mediterrània. Fa uns fruits mengívols, molt carnosos, anomenats albergínia o aubergínia, de gust suau i amb un toc lleugerament amarg. És una hortalissa excel·lent que combina amb tota mena de plats i es pot consumir escalivada, fregida, al forn, farcida i és, també, una menja ideal per a una cuina vegetariana com a substitut de la carn.
Les diverses varietats d’aquesta hortalissa es diferencien per la forma del fruit, color i mida, per exemple, a la nostra cuina, són particularment estimades les albergínies de les hortes de Gandia, conegudes com albergínia de farolet que és rodonenca, grosseta i molt saborosa i, òbviament, és també molt apreciada l’albergínia catalana que és cilíndrica, en forma de porra, amb un color morat molt obscur, quasi negre. Hi ha unes albergínies blanques, anomenades “albines” que són especialment aptes per a confitar i fer-ne melmelada o bé confitura. És, doncs, una hortalissa molt saborosa que es menja de gust, especialment si hom la prepara escalivada al caliu de les brases.
L’alberginiera és una planta molt sensible al fred, i pel que fa al seu conreu: “Se sembran al mateix temps dels pebrots y del mateix modo. Se poden rentar las llavors ab aigua tèbia antes de sembrar-las. Alguns hortolans plantan alfábregas entre las albergínias per a fer-les perdrer la malignitat. Quan van creixent las albergínias se’ls llevan las fullas baixas, las primeras que naixen, y las més a prop del peu las deixan per llavor, la cual se cull al fi de setembre. Quan estan en flor, després de trasplantadas, los danya molt la pluja. Se plantan a la una cara dels solchs, tres pams de planta a planta. Las albergínias demanan terrenos grassos y femats ab fems ben consumits al igual que pebrots y tomátachs” (BHC, Lo jardiner hortolá, III-8).
L’albergínia és una hortalissa estiuenca molt tonificant que gaudeix de nombroses qualitats essent, alhora, un poderós antioxidant (ajuda a millorar l’activitat cel·lular); és també diürètica (estimula l’activitat renal); depurativa (amb una gran capacitat de desintoxicació de l’organisme) i ajuda a regular els nivells de colesterol. A més, és molt agraciada en minerals com ara el potassi, calci i magnesi i, finalment, la seva ingesta ajuda a la cicatrització i reforça el sistema immunitari, protegint-nos de grips i refredats i, sobretot, estimula la funció del fetge i de la vesícula biliar.
http://www.calendariermita.cat/lalberginia-esdepurativa-lorganisme/
