La mestressa – Miqui Giménez

Aquesta cançó va ser una de les que el mestre Jaume Arnella va anar difonent cap allà els anys setanta. De fet ja havia estat recollida a l’Obra del Cançoner popular: Missions fetes a Torroella de Montgrí i a l’Estartit (1927), al Pallars (1928), al Camp de Tarragona (1928) i a l’Alt Empordà (1928). Als anys setanta se sortia de les cançons tradicionals reconvertides al cant coral i amb la censura interna i externa que havien sofert, en Jaume Arnella ens l’havia anat ensenyant.

En Miqui Giménez, l’incansable de fer ballar i cantar entre els Ministrils del Raval de Terrassa i ell tot sol, ens la canta en el CD recopilatori del Tradicionàrius. En Miqui té una llarga trajectòria en diversos fronts de la cançó, del joc i de la participació des dels més petits als més grans, un mestre de l’animació.

En aquesta cançó-diàleg, la clau és aquest “encara” que en el diàleg va repetint a cada peça que la mestressa li proposa per cordar. Així va allargant l’estona amb la mestressa. I nosaltres, que escoltem la cançó, anem fent volar la imaginació sobre allò que fan la mestressa i el seu acompanyant.

Mireu: http://miquigimenez.blogspot.com.es/

—————————————————————

Mestressa feu-me el compte
que me’n vull anar que me’n vull anar (bis)

Abans tu no te’n ‘niràs
la cotilla, la cotilla,
abans tu no te’n ‘niràs,
la cotilla em cordaràs.

-Qui jo?,
-Sí, tu!

-No ho faré mestressa no,
no ho faré mestressa encara.
Trailaraila…

… les mitgetes…
…la faldilla…
…el llacet…

—————————————————————